Plaça Lluís Millet, 4. Sant Cugat del Vallès. Barcelona
Des de l'any 1936 que va obrir, no deixa de ser un any estrany per obrir un negoci, el Catalunya s'ha convertit en el millor lloc de trobada per a la gent que arriba a Sant Cugat en els ferrocarrils de la Generalitat. Està just davant de les seves escales.
Ja sigui hivern o estiu, o bé a la terrassa amb més de una dotzena de taules de metall o bé al seu interior aquest bar s'omple de gent que conversa animadament, llegeix el diari o espera que arribi l'altre.
Dins del bar es manté la llarga barra de marbre original, les antigues neveres amb coberta de fusta, els antics vitralls de fusta i vidre, les catorze taules de marbre rodones o rectangulars i les clàssiques cadires de fusta. Tot sobre un terra de rajoles que haurà vist de tot. La il·luminació amb un globus al sostre li dona a tot l'espai un aire acollidor i on sembla que el temps s'hagi detingut. Afortunadament no ha entrat cap dissenyador d'espais.
El cafè amb totes les seves varietats és el rei. Fins i tot encara es pot gaudir del cafè amb llet en got llarg. La reina és la cervesa sens dubte.
Les tapes són correctes, i es pot fer un vermut més o menys tradicional però sense més malabarismes. De totes maneres aquest no és un bar on la gent vingui a gaudir del menjar.
El bar va canviant de públic al llarg del dia; treballadors a primera hora que baixen a Barcelona, artistes que creuen projectes a mig matí, nenes de col·legi de pagament amb faldilles a quadres extraordinariament curtes, el sector de joves més alternatiu i radical i senyors contemporanis de la història del bar que semblen formar part del mobiliari.
Un local que ja forma part de la memòria històrica d'un poble que ja és ciutat. Cal conservar-lo. Per molts anys.
