El Cuit

Carrer Sant Cristòfol, 37. Granollers.

Em va portar a aquest restaurant un sopar de final de projecte. Una de les comensals té una relació familiar amb el propietari i ens va recomanar que sopéssim enllà. El Cuit es troba al centre històric de Granollers, i l'edifici és de pedra antiga de veritat. Té dues plantes de menjador. En l'actualitat la inferior  és més gran, perquè la joieria que hi havia al mateix edifici va marxar. La superior disposa d'una terrassa interior molt acollidora que treballa especialment a l'estiu. Al carrer, també hi ha espai per unes taules al llarg de la seva façana, que es fan servir al migdia.

La decoració està, com a mínim, pensada. Hi ha hagut algú que ha dissenyat l'espai. Particularment, vaig trobar manca de més llum sobre alguna taula. M'agrada veure el que menjo, els seus colors i textures. 

Vam sopar un menú de dos plats i les postres, que no inclou beguda, per uns divuit euros. Cuina mediterrània, ben presentada i cuinada. La quantitat és correcta, però per a mi, un pèl justa. 

Als migdies existeix un menú per dotze euros que sembla que està bé, però que no he tastat.

El menú no ofereix moltes alternatives, vull dir que hi ha tres opcions a triar per a cada plat. Tenen opció vegetariana. La pasta la fan molt bé i els ous estrellats són una opció quasi obligada en aquest lloc.

El servei aquella nit va ser una mica lent perquè tenien alguna baixa de personal, però sembla que va ser una anomalia dins de la normalitat. 

Un lloc bonic, romàntic, on es pot menjar bé al centre de Granollers.

L'illa

Carrer Muntanya, 1. Collbató. 

Aquesta vegada parlem d'un restaurant al peu de la muntanya de Montserrat, al petit i bonic poble de Collbató. Està ubicat en una masia antiga, tradicional, molt espaiosa i amb molta llum. Metres quadrats que permeten un espai per taules i cadires, molt gran i que dóna a cada taula la intimitat que moltes vegades no es té desafortunadament. Decorat de forma minimalista tot en blanc, fusta per a cadires, taules i taulell, terra tradicional de masia catalana, i potser la il·luminació al sostre resulti un pèl freda, però al llarg del dia els espais són prou escombrats per la llum solar. Disposa d'una àmplia terrassa a l'exterior sota els arbres que a l'estiu deu ser una delícia.

El menjar és propi de la cuina catalana, molt ben presentat i amb un servei atent i simpàtic. La carta és amplia amb alguna opció per als vegetarians. Carta de vins amplia i un vermut casolà que aixeca els ànims.

El menú diari té un preu de 12,50 € que sorprèn per la seva qualitat, dos plats i les postres més la beguda. També existeix un menú de 25 € que ja és una altra cosa per la gran quantitat d'opcions i l'elaboració complexa dels plats.

Un lloc  bonic a tenir en compte si anem als voltants de Montserrat. L'atenció al client resulta exquisida i molt de la nostra terra.

Mamacafé

Carrer Doctor Dou, 10. El Raval. Barcelona.

El millor d'aquest restaurant és l'oferta gastronòmica. Es menja bé, tenen una àmplia oferta de plats vegetarians i vegans, els productes són de proximitat i la gran part estan comprats al Mercat de la Boqueria que està a uns centenars de metres. La seva cuina és pròpia del barri on és, una cuina barreja absoluta de moltes cuines, però amb més força de la cuina mediterrània i oriental.

El local que ocupa el restaurant actualment era una galeria d'art, i potser per aquest motiu el restaurant ofereix les seves parets a artistes de la zona per exposar les seves obres.

El menú del migdia té un ajustat preu de 12,50 €, amb dos plats, beguda, pa, postres o cafè. Els caps de setmana aquest menú ascendeix a 15,50 €. A la nit només obren a grups organitzats prèvia confirmació per un preu més alt i una carta més amplia.

Per destacar uns raviolis farcits, uns ous estrellats amb patates i l'arròs negre. 

El servei és atent i ràpid. Per la proximitat de Rambles, MACBA i resta d'encants del barri antic, el restaurant està una mica ple de turistes, però sense arribar a l'estrès. Nivell correcte, podríem dir.  

Si haig de posar un però, diria que en el tema de la combinació de colors el dissenyador no va tenir el dia. La mesura de les taules tampoc és com per gaudir de l'espai. 

La cuina és oberta amb un gran vidre i queda situada enmig de les dues sales de menjador. Els banys són originals, divertits.

Un lloc amb una cuina variada al bell mig del Raval. Com a curiositat, sortint del Mamacafé podeu entrar al forn que hi ha just al costat, porta per porta, on trobareu tota mena de pans fets amb coherència i massa mare de veritat. Ja hi que sou, aprofiteu el viatge.

Crêperie Bretonne

Route de la Fôret. Bolquère. França.

A veure, és la primera recomanació d'un local de fora del nostre país, Catalunya. I és aquí al costat, a res en cotxe de Font Romeu i de la neu dels Pirineus.

Creperies n'hi ha moltes, de diferents estils i més o menys farcides, però aquí estem parlant d'una altra cosa. A la Crêperie Bretonne de Bolquère trobarem una carta enorme de creps salats "galettes" i creps dolços, una llista interminable de diferents possibilitats d'ingredients que poden contenir l' extraordinària massa que és espectacular. 

A més tenim una varietat d'amanides i una sidra de granja molt recomanable per acompanyar la trobada. Jo no sóc un amant de la sidra, però aquesta entra com aigua divina. Les postres, poques, però ben realitzades.

L'ambientació resulta acollidora, les parets estan plenes d'objectes d'un passat més o menys proper. Hi ha objectes d'esports de neu, però també antigues cafeteres, trepants, bicicletes, nines, pots antics de productes alimentaris, retallables, xapes, i moltes fotos en blanc i negre. Curiosament no resulta un espai carregat o angoixant, ben al contrari, la sala té llum i es respira de forma còmoda. També té un racó per als menuts, on trobaran joguines i passatemps i algun conte. Un espai original, però les taules i cadires són com han de ser, còmodes.  

El servei és amable, en francès i en català també per la gran proximitat a la nostra terra. Molt simpàtics tots i amb un cuiner que sembla tret d'una pel·lícula francesa dels anys seixanta. Al vidre de la seva cuina hi ha el nom de Chez Tonton, és a dir, la cuina de l'oncle per als infants.

Una creperia molt bona amb tot l'art de la cuina de la Bretanya. No és barata, cert, però tampoc és cara. Per trobar-la podem indicar que té davant un supermercat enorme de la casa Casino, i té la bolera a uns centenars de metres. El GPS et porta. El local no és gaire gran i gràcies a la seva fama acostuma a estar ple en temporada d'hivern. Cal reservar per no patir aquella sensació desagradable de quedar-se fora. La temperatura de l'exterior potser no invita al passeig.

Per gaudir dels sabors i de la massa mare.