El Cuciar

Piazza Duomo, 6. Verona.

Aquest petit restaurant està situat just davant de la catedral de Verona, il Duomo. La zona està una mica apartada del centre que queda definit pel Circ i el balcó de la Julieta, i fa que no hi hagi aquella aglomeració de gent, que de vegades supera fins i tot la cabuda de carrers i places. 

Vam fer un aperitiu abans d'entrar a la Catedral i ens va agradar la simpatia del personal. Quan vam sortir vam decidir anar a dinar allà. El local té una façana molt maca i devia ser una casa bona. L'interior resulta divertit pels colors i els quadres que hi ha a les parets. Les taules i les cadires de fusta  són prou còmodes. La mida de la taula és correcta.

Hi ha un menú d'un entrant, primer plat i les postres. Les opcions vegetarianes i veganes existeixen, però no és un restaurant d'aquests tipus. El menjar està força bé i la presentació dels plats és imaginativa. Potser, les quantitats són una mica justes per a la meva persona. Tenen alguna cervesa artesana i el vi de la casa és bo. El pa també està molt cuidat. 

La ubicació del bany s'hauria de resoldre una mica, perquè la seva entrada queda enganxada a una taula. El servei va resultar ràpid i molt simpàtic. Aquest és un dels punts forts de l'establiment. Disposa d'una terrassa a l'exterior que et permet veure els moviments  de la gent quan entra i surt de la Catedral, que és un tros d'edifici interessant.

Un lloc per menjar de forma sana, lluny de les aglomeracions del centre. Això no vol dir que a l'hora de dinar el local no s'ompli, ni de lluny. La seva capacitat per a trenta persones queda reduïda a zero al voltant de les dues. Es menja per menys de vint euros per persona i això a Verona és una troballa.

Lady Green

Carrer Sant Pau 11. Sitges.

Aquest restaurant està al bell mig de Sitges amb el que això comporta. És a dir, preus elevats per als visitants estrangers (guiris), rètols en anglès, i cert aire de bar musical.

És un restaurant vegetarià amb moltes opcions veganes i productes ecològics. El menú consta d'un entrant, un plat i les postres. La beguda no va inclosa.

Vam tastar com entrants el risotto vegà de bolets i anous i també la caponata italiana de verdures. Els plats van ser la lasanya de carabassó, llenties vermelles i espinacs, i per l'altra banda un falàfel de bulgur amb una salsa de iogurt, si no recordo malament. Les postres compartides van ser un pastís de xocolata amb una fruita tropical. El vi de la casa està molt correcte. 

El servei, malgrat algunes crítiques a les xarxes, ens va resultar ràpid i amable, és a dir, cap problema. La música de vegades era un xic massa present i canyera, però estem on estem. Els banys són correctes i estan al pis de dalt, on també podem trobar taules. Ja posats, tornarem a incidir sobre la mida massa petita de les taules que no permeten cap alegria ni dipositar res més que els plats. És un fet que destaco en moltes de les entrades de restaurants al blog.

En resum, un lloc on es menja bé per menys de vint euros, dirigit al públic vegetarià i majoritàriament estranger. Els caps de setmana la cosa deu ser bastant més complicada perquè no sembla tenir prou personal per atendre una allau de persones. 

Enocibus

Vicolo Pomodoro, 3. Centro Storico Vicino l'Arena. Verona. Itàlia.

Aquest restaurant el vam trobar quan anàvem a sopar a un altre local, que estava recomanat per "Le Guide du Routard". El local on teníem previst sopar, encara no havia obert les portes i ja hi havia una cua important de gent per entrar. Vam decidir tornar sobre les nostres passes i donar un cop d'ull al restaurant que havíem vist a pocs metres. 

L'Enocibus és un espai tradicional, clàssic, amb només sis taules a la planta inferior i tres en la superior. La cuina està darrere del taulell, és molt petita. El servei i la cuina el porta un matrimoni que discuteix per sistema, però sembla ser la seva manera de fer funcionar aquest negoci. Fins i tot, crec que hi ha certa interpretació en la seva conversa.

Vam gaudir d'una sopa de ceba extraordinària i d'uns plats de pasta fresca de primera. Les postres són casolanes, i totes estan impressionants. El servei és molt amable, proper, i molt ràpid. Està clar que tot ho tenen absolutament apamat, i això i la seva experiència, els hi permet fer una gran cuina en el mínim espai. Sorprenent. 

El bany està situat en la planta superior. Correcte. Per arrodonir la jugada, puc dir que el preu està molt per sota del que un pot suposar. El local està molt valorat al "Tripadvisor". 

Un bon restaurant de cuina italiana, portat per una parella molt veterana i còmica, i amb un preu excel·lent.

Mamma Lucia

Carrer Galileu, 169. Sants. Barcelona.

Restaurant de cuina italiana portat per italians. Un menú al migdia de poc menys de dotze euros, ben presentat i en la quantitat adient. Dos plats a escollir entre quatre opcions, i les postres. El tracte és molt agradable, pacient i àgil. El cambrer es mou entre el poc espai que queda entre les sis taules amb força habilitat. Aquest és l'únic problema del restaurant. Les seves dimensions. Les taules són excessivament petites i queda espai per a les coses si ets un mestre a l'hora d'encaixar elements. Si portes abrics, paraigües o bosses, el problema encara és més gran. De la mateixa manera, el soroll de les converses sumat als de la cuina, de vegades és un xic molest. Els cambrers i cuiners també estan encabits en pocs metres quadrats. 

Els plats són de cuina tradicional italiana en la seva major part, i les amanides, pastes i pizzes són les estrelles del local. Les postres i el cafè, també italians, estan molt bé. Si t'agrada el tiramisú, pots demanar-lo amb confiança. Impecable. 

La carta està plena de coses bones, perquè a Itàlia es menja molt bé. El preu mitjà d'un dinar surt per uns vint euros. L'espai és molt clàssic amb domini del blanc. Mediterrani. Llàstima la manca d'espai per poder respirar una mica més. El bany és correcte, petit, clar. 

Un bon italià al barri de Sants.

El bar de la Cate

Ronda Rector Arolas, 4. Figueres.

El bar de la Cate és el bar de l'entitat cultural  La Cate, que està orientada a realitzar concerts, presentacions i exposicions. Disposa de diferents sales i d'un teatre molt ben posat,  amb magnífic personal que també treballa al teatre gran de Figueres, El Jardí.

El restaurant ofereix un menú molt reduït, però elegantment presentat i  ben cuinat. A més, una mica abans de dinar, a l'hora del vermut, vam poder gaudir d'un concert acústic d'una parella que sonava molt bé al mateix espai del restaurant.

Vam menjar un plat de nuguets de pollastre  amb amanida i formatge de cabra molt bons per una banda, i per l'altra van menjar uns noodles amb llagostins, que vaig tastar i gaudir, molt finets.

Les postres són casolanes i bones.

Un espai amb molta llum solar, amb mobiliari de fusta, prou espaiós i que disposa d'una terrassa exterior molt gran. Tenen un vermut artesanal molt interesant i  algunes cerveses artesanes d'un nivell alt. El servei és ràpid i simpàtic. La gran part part del personal que corre per allà és gent relacionada d'alguna manera amb les activitats de l'entitat, ja siguin tècnics,  o artistes, i resta de personatges de la cultura. 

Un lloc maco, que respira bona energia per tot arreu. Si passes per allà a prop, entra, val la pena.   

La tintoreria

Passeig D'en Blai, 57. Olot.

Aquesta cafeteria-restaurant està situada just davant  de les portes del Teatre Principal d'Olot. Dita ubicació provoca que els tècnics del teatre i molt dels artistes i companyies que actuen al teatre, acabin passant per la Tintoreria. 

El local és un pèl fred, metall, vidre i fusta lacada en negre. La il·luminació tampoc és excessivament càlida, però per contra l'espai resulta ampli i còmode. Abans de fer aquesta entrada he pogut veure que aquest establiment té algunes entrades a la xarxa queixant-se del servei i també del menjar. La meva experiència és força contrària a aquests comentaris.

El menú del migdia té un preu de menys de dotze euros, i consta de dos plats i les postres. Pots triar entre quatre alternatives per a cada plat. Vaig triar una crema de carabassa de primer, un plat de favetes amb bolets i gambes de segon, i vaig acabar amb un gelat de mango i coco. Tot estava ben cuinat i ben presentat, en una quantitat molt correcta i en plats atractius. Em va agradar tot molt, i els plats no calia ni rentar-los de nets que els vaig deixar. El servei és correcte, diria que voluntariós, però potser manca experiència en alguns membres molt joves. El fet de pagar a la barra també resulta una mica rar, però diuen que és per agilitzar el servei. No ho sé, tinc dubtes.

Els caps de setmana, curiosament, tenen la mateixa carta, però el menú és més car. És a dir, els tècnics i personal del teatre no hi van. 

En resum, restaurant molt net i polit on es menja bé per un preu ajustat.

Caravatti

Via Broletto, 16. Mantua, Itàlia.

Aquest local, situat al centre de la ciutat de Mantova (Mantua en italià), és un clàssic per als seus habitants i per tothom que la visita. Està situat sota les arcades que hi ha al davant de la Plaça delle Erbe, on hi ha la Torre del Rellotge. El Caravatti, com a bar cafè, va obrir les seves portes l'any 1865, ja fa una mica de temps.

Té una terrassa amb un bon nombre de taules, i a l'interior podem seure també amb una desena de taules que estan disposades al llarg del local.  El servei és ràpid, molt amable i t'orienten amb molt de detall de tot el que ofereixen. L'Andrea és una de les cambreres, tot un tresor de servei.

L'especialitat de la casa és un aperitiu que porta el mateix nom del local, Caravatti. Es tracta d'una beguda propera al vermut i s'acompanya d'un platet de cacaus, un de xips i un altre d'uns paninis que poden ser d'anxoves o de salami. De totes maneres si demanes una copa de vi, tots els vins són italians, te'l serveixen de manera molt similar. Tenen una infinitat de vins, cerveses i licors. Les tapes són molt bones i hi ha un ventall força ampli. El cafè està molt bo. La part de còctels també és molt extensa i el de la casa se'n diu Caravatti Americà, que està compost de Caravatti, Campari, soda, gel i una rodanxa de llimona.

La decoració manté l'estil clàssic, però amb molt de gust. És un local antic, no vell. Potser no és un local barat, però val la pena passar pel Caravatti si tens la fortuna d'anar a Mantova.

Centre de lectura

Carrer La Cort, 44. Valls. Tarragona.

Aquest edifici amb elements eclèctics i Noucentistes està situat en un dels carrers principals de Valls. Com el seu nom indica, al llarg de la seva història ha sigut un lloc de presentacions literàries, conferències, debats, actes del poble, i tota mena d'actes de presentació d'algun esdeveniment local.

L'edifici consta de tres plantes i la seva construcció data de l'any 1862. Tots els actes es fan a les plantes superiors, les que hi ha a sobre del bar que ara comentarem.

D'entrada sobta que un bar com aquest sigui regentat per una família xinesa, però sembla que això passa a tot arreu. El bar té una petita terrassa de tres taules que queden sota cobert de l'arc de l'entrada, però fora de l'establiment. Allà estaven concentrats treballadors de la construcció amb una dosi d'alcohol notable, però encara sencers. Entrem dins. A l'esquerra hi ha una barra llarga amb tamborets clàssics, i a la dreta trobem uns seients amb una tapisseria de flors que descol·loquen molt i unes taules de fusta amb marbre a la part superior. El terra és d'unes rajoles hexagonals de fa moltes dècades. A les parets podem veure quadres amb paisatges. Al fons de la sala, i disposats en el darrer banc de flors, podem trobar el grup de gent del poble que comenta tot el que passa. Si encara avancem més endins, entrem a una sala molt maca que té un "futbolin" i dos billars, un de forats i un enorme de caramboles. Tota una sorpresa.

Res més, el servei és diligent i ho intenten fer com els antics propietaris. Correcte, tenen fins i tot llets diferents, d'arròs, de civada, de soja. La cambrera portava un vestit molt curt que creava certa atenció als operaris de l'entrada i comentaris dels vallencs del fons. Un lloc estrany, barreja de moltes coses i mostra d'un passat que només està a les parets i en el mobiliari. Curiosament, a l'única pantalla que hi ha al bar estava posada TV3. Tot un detall. Una raresa més del local.

Can Ruben

Barri Molinet, 11. Carretera de Pals a Torroella. Pals. Girona.

El restaurant està situat a quinze minuts caminant des del centre del bonic poble de Pals. La nostra intenció era tornar a dinar al Pati de Pals, la pizzeria a la qual tenim el costum d'anar sempre que venim per aquesta zona geogràfica de la Costa Brava, però estava tancada. Aleshores, i davant del dubte, vam fer l'opció clàssica de preguntar a un habitant del poble, on hi havia un lloc bonic, amb bona cuina i no excessivament car. Una noia molt simpàtica ens va recomanar anar a Can Ruben. I cap allà vam dirigir les nostres passes. 

La masia on està ubicat el restaurant és força gran. Disposa d'un menjador exterior que també serveix de terrassa amb música, i d'un ampli menjador a l'interior. Dalt hi tenen habitacions. Es va obrir l'any 1971 i ara és la tercera generació familiar la que porta el negoci.

La decoració es mou entre el gris del mobiliari i els tons terra de les parets. La il·luminació és senzilla, però efectiva, i tot el conjunt resulta harmònic. La distància entre taules és molt bona, però a les taules els hi aniria molt bé disposar de quinze centímetres més de llargada. Els banys estan molt cuidats i són amplis, un detall a tenir en compte també. El nivell de sonoritat és òptim, malgrat que la sala es va omplir del tot. 

El dia que vam anar era un feiner i hi havia un menú per setze euros amb dos plats, beguda i les postres. Cada plat el podies triar entre cinc o sis alternatives. Vam menjar uns musclos al vapor que estaven genials, un plat de pasta molt ben presentat, un plat d'arròs deliciós, i que és senyal de l'empremta valenciana que té el restaurant, i algunes coses més que ara no recordo. Tot estava molt bo. Per millorar el tema una mica més, vam tenir un vi rosat de l'Empordà que feia molt de goig.

El servei del cap de sala és molt bo, i el servei dels cambrers és atent i voluntariós, però potser no gaire experimentat. Els hi falta certa elegància i rapidesa en els detalls, però ara no ens posarem exigents. Amb una mica de temps segur que millora. 

Un restaurant on es menja bé per un preu molt ajustat a l'oferta. Una mica lluny de les allaus de turistes, i amb un espai molt ben pensat. Una bona troballa.

El prigó

Carrer Santa Anna, 37. Catí. Castelló.

El restaurant està situat just davant de la carretera comarcal entre Morella i Benassal. Disposa d'habitacions i ofereix una cuina mediterrània amb una carta de més de vint plats. El menú entre setmana costa uns quinze euros i el cap de setmana puja fins als vint. 

La varietat de plats és molt gran i es fa difícil triar si tens un dia de dubtes. Vam escollir dos plats d'arròs diferents, i tots dos estaven genials. Sembla que l'arròs el dominen en totes les seves varietats.

Els segons van ser correctes, però potser per sota del nivell dels arrossos. Les postres, que totes són casolanes, són capítol a tenir molt en compte, des d'un tiramisú celestial, fins a un gelat de mango, tens per gaudir de moltes coses interessants.

El servei va ser molt correcte i força ràpid, però sembla ser, pels comentaris a internet, que de vegades hi ha alguna cambrera que perd una mica els nervis quan pateixen una allau de gent els caps de setmana. El menjador és molt clàssic amb taules i cadires de fusta tradicional. Estovalles i tovallons de roba blancs.  

Un bon lloc per anar entre setmana. Crec que el cap de setmana tot deu ser molt més complicat i sorollós. Esta situat a pocs kilòmetres de la Font de l'Avellà i del Santuari de la Verge de l'Avellà.

El pendejo

Carrer Amèrica, 15-19. Sabadell.

Vaig anar a aquest restaurant, acompanyat d'un amic i company de treball. Estàvem acabant una feina i arribat el migdia, i per variar una mica, em va suggerir anar a un local molt escenogràfic. Aquesta va ser la seva indicació abans d'entrar al restaurant. I sens dubte, el local és una  escenografia gegant, un pèl distorsionada, d'un poble mexicà. El restaurant és enorme, té molts espais ben diferenciats i dos nivells. Hi ha representades places i carrers amb teulats, arcades i portes. Podem trobar fanals, baranes, pous, escalinates i uns quants taulells. La cuina és molt gran per fer front a l'enorme quantitat de comensals que pot contenir l'espai.

En el moment que nosaltres vam anar, afortunadament, hi havia poques persones. La carta és la típica dels restaurants mexicans, tacos, jalapeños, quesadillas, nachos de tota mena, fajitas, amanides, hamburgueses, enchilades, burritos, i per acabar uns postres curiosos com el flam mexicà, la cimichanga o la pinya marimba. 

El menjar està bé, els plats són generosos en quantitat, i  el servei és correcte. No destaco aquest restaurant pel menjar, sinó per l'espai, que resulta tan excessiu que sembla una caricatura delirant.

Vaig prendre per primer cop una beguda que se'n diu Michelada, que consisteix en una cervesa rossa, una mica de suc de dues llimes, tabasco, un toc de salsa Perrins, sal, xile i una mica de gel. I la veritat és que d'entrada resulta un xic desconcertant, però quan acabes el got ampli, el de pinta irlandesa, ja li vas trobant alguna cosa.

Resumint, és un lloc per al·lucinar amb la decoració, menjar de forma correcta i poder gaudir del picant de la cuina mexicana. El preu és correcte, però no barat. De totes maneres, em fa una mica de por, pensar a sopar un divendres o un  dissabte a la nit amb la quantitat de taules, el soroll i el servei una mica lent. Per a amants del cartró pedra, la iconografia de verges, calaveres i lluitadors, i el picant en diferents escales.

La impressió

Carrer Vilamarí, 90. Eixample. Barcelona.

Plaça Comas, 17. Les Corts. Barcelona.

Aquesta entrada conté per primer cop, dos locals. Tots dos tenen el mateix nom i són germans bessons. Estem parlant d'uns bars-cafeteria, amb una oferta d'entrepans, pastes, pastissos, sucs, tes i cafès amb totes les seves expressions que poden servir per a un esmorzar, un dinar i fins a un berenar-sopar.

Tots dos locals, me'ls va descobrir l'altre autor del blog, gingebre.

Destacaria la gran quantitat de productes artesans com els pa de pessic i pastissos, els entrepans i els sucs. No és exactament un local de Brunch, però se li apropa força, malgrat que no hi ha bufet. Al migdia tenen una oferta d'amanides, torrades i coques que fan un bon servei a l'estómac.

De totes maneres, a més de la bona qualitat del producte, destacaria sens dubte l'amabilitat i el tracte exquisit del personal. El de les Corts és un noi encantador i molt eficient. A Vilamarí són un noi i una noia que també són una meravella. Pel que fa a l'espai, els locals són amplis, amb molta llum natural i on predomina el color blanc i els tons de fusta. Tot net i polit fins a l'extrem. De vegades hi ha un fons musical, sempre molt relaxant i en un segon terme.

Uns locals ideals per treballar amb l'ordinador, fer una parada a la feina, un berenar amb amics, una lectura d'un bon llibre acompanyat d'un té, una conversa de parella, o senzillament prendre una bona dosi d'aliments en uns espais molt acollidors i servits amb un somriure. El preu és ajustat a l'oferta, però és una mica més car que un bar de barri. El producte i tot plegat s'ho val. 

Amaltea

Carrer Diputació, 164. Eixample. Barcelona.

Restaurant vegetarià amb opció vegana, situat en el centre de la ciutat. Destaca, d'entrada, la seva decoració amb motius hindús, l'abundància de fusta i alguna font d'il·luminació un pèl curiosa. És molt ampli i la distància entre taules resulta sorprenentment agradable. Els banys també són grans i macos.

El menú del migdia té un preu d'11,30 €, i es compon de dos plats a escollir, els postres, pa, i beguda. Els caps de setmana i nits, aquest mateix menú costa 16,20 €. No serveixen alcohol.

Hi ha l'opció de triar amanida de primer que agafes tu mateix en un bufet. En els primers i segons pots triar entre sis opcions diferents, i això dona molt de joc. El seitan, el iogurt, el quefir i el pa, el fan ells mateixos. De la mateixa manera, les postres són casolanes. El menjar té especies, però amb moderació. El servei és amable.

Ofereixen tallers de cuina vegetariana i hi ha l'opció d'emportar-te el menjar a casa. També ofereixen càtering. Els diumenges està tancat.

Un restaurant vegetarià amb menjar casolà, de cuina senzilla, bon preu i que potser li manca una mica més d'atreviment en les propostes i presentacions. Les racions són molt correctes per a mi, és a dir, són abundants. Per tancar, recomanar el flam de coco. Una troballa.

El vell nou

Carrer Antònia Canet, 6. Mollet del Vallès.

Fa uns mesos que vam entrar en aquest restaurant per pur atzar. Plovia a càntirs i aquest local es trobava a pocs metres d'on érem. El seu aspecte exterior és de masia antiga molt ben conservada. Amb certa curiositat i sobrepassada l'hora habitual de l'inici del sopar, vam seure a taula. L'espai és acollidor, un terra de ceràmica clàssica catalana, parets de maons descoberts, llums, de sostre i de taules ben pensades, estovalles i serveis ben escollits, tot dona un aire de comoditat a aquest restaurant de  Mollet. 

La cuina és mediterrània, hi ha molts plats per compartir i també hi ha una oferta de pizzes. La carta no és molt extensa, però tampoc és difícil trobar una opció interessant. Tenen plats de cuina vegetariana i sense gluten. El vi de la casa és un negre jove ben equilibrat. Si vols gaudir d'altres vins, tenen una carta correcta, potser de blancs anaven més curts. Potser ho han corregit. 

El servei va resultar àgil i agradable, malgrat que el català els hi costi encara una mica. Els preus oscil·len entre els dotze euros d'un menú de dia feiner,  i els vint-i-tants euros si menges a la carta una nit o cap de setmana.

Va ser una sorpresa agradable, i això està molt bé quan entres sense tenir ni idea d'on et fiques. 

Petit cafè

Avinguda Alcalde Palau, 3. Amposta.

Aquest restaurant  està situat només creuar el pont penjant que dóna pas al poble d'Amposta. Des de fora ja et crida l'atenció per la seva façana i els grans vidres que et deixen veure l'interior. És un local bonic amb dues plantes ben diferenciades. La planta inferior acull unes sis taules un xic petites i uns palès com a prestatgeries per a ampolles de vi. Del sostre pengen unes llums en forma de paperina que fan una llum molt càlida. Hi ha una escala que dóna pas a la planta superior que consta de dues sales menys informals.

Al passadís entre les dues sales vam poder veure una exposició de fotos i alguna pintura molt interessant. Els lavabos són molt originals per disseny i materials.

Vam compartir quatre plats de la carta i ens van servir un vi de la casa torbi molt intens i especial. L'esqueixada de bacallà estava impressionant. L'arròs amb verdures també era molt bo. Les postres són casolanes i destacaria el flam. Hi ha un menú amb dos entrants a escollir, i quatre primers i quatre segons a triar. Té un preu aproximat de quinze euros. A nosaltres ens va sortir el sopar per poc més de vint euros per persona i vam sortir molt bé. Les racions són generoses.

El servei, d'entrada, és una mica distant, un pèl altiu, però a mesura que el sopar avança es produeix una relaxació important que fa que al final del sopar el tracte sigui molt amable. Sembla que a la Isabel, la propietària, li costa trencar la distància d'entrada amb els clients. Després és una persona molt acollidora.

Un lloc maco, en un indret pintoresc amb el pont sobre l'Ebre a pocs metres, on es menja bé i amb un servei molt personal. Per gaudir de la calma i el descans de les Terres de l'Ebre amb la millor companyia. 

Govinda

Plaça de la Vila de Madrid, 4. Barcelona.

Aquest és un clàssic dels restaurants del centre de Barcelona. Va obrir les portes fa més de trenta anys i s'ha mantingut igual fins fa mig any, que han decidit de forma intel·ligent introduir un canvi d'imatge important. El color i la llum han augmentat, les tonalitats són ara més mediterrànies i fan de contrapunt dels elements decoratius originaris de l'Índia que han quedat. La sensació és de més espai, millor circulació i més claredat en tots els elements. Una entrada d'aire ben portada a terme sense perdre el sabor que sempre ha tingut aquest local.

El Govinda és un restaurant hindú vegetarià, amb una àmplia carta de plats originaris de l'Índia amb alguna adaptació als nostres paladars. No cal dir que algun d'ells té una proporció de picant destacable. Hi tenen opcions veganes i ofereixen l'opció de bufet d'amanida si ho tries com a entrant.

El pa i els postres són fabricats per ells. No serveixen alcohol per coherència amb l'orientació del restaurant i pots prendre aigua amb gas o sense, suc de poma o most.

Ofereixen un menú al migdia de dilluns a divendres per onze euros i mig. I a les nits i caps de setmana puja uns cinc euros més. Per aquests preus podem dir que allò de la qualitat/preu és molt correcte, sens dubte, però a més aquí podem gaudir d'una cuina amb altres sabors del món.   

Sempre que vas a dinar fora hi ha un factor un xic aleatori, és a dir, pots encertar plenament o pel contrari triar un plat que no et ve del tot de gust o que no acaba d'estar com tu desitjaves. Això s'incrementa si la cuina és molt diferent de la que estàs acostumat. Si vols ampliar la teva cultura, és important atrevir-se a la variació. 

El Chana Masala amb el seu arròs està molt maco, i també la sopa de llenties i unes mandonguilles casolanes molt gustoses. A les postres tenim quatre opcions curioses, destacaria un gelat de roses molt fresc. 

Recomano cercar els plats més originaris i propis de l'Índia, i no entrar gaire amb plats més adaptats a una cuina més neutra. Si vas a un hindú, menja aliments i sabors d'allà. 

Un clàssic que ha sabut adaptar-se als nous temps. 

Tacos tacos

Carrer Tapioles, 9. Poble Sec. Barcelona.

Aquesta entrada comenta únicament aquest local de Tacos Tacos que és una franquícia molt gran. Ho dic, perquè malgrat que tots ofereixen el mateix, la realitat és que no. Els detalls importen.

L'oferta de l'establiment són el tacos mexicans, això és obvi. Hi ha una oferta de tacos enorme, inacabable, que pots combinar amb un ventall de salses, des de la més picant que resulta suportable només a mexicans aguerrits, a les més suaus, però igualment gustoses. 

També tenen una varietat de platets d'entrants, com els Ovnis, molt deliciosos. Tenen també opció per a vegetarians. La beguda aquí és la cervesa, en especial, les mexicanes. Es troba a faltar alguna cervesa amb més cos i poder, però ells ho arreglen amb el tequila. 

La decoració és fidel a la imatge que tenim de Mèxic, colors llampants en una combinació encara més impactant.  És una taqueria de barri, gens de luxe i pocs detalls superflus. 

Els dimarts (martaco), i ara també els dimecres (miercoloko) fan preus especials i és difícil trobar taula. Els tacos tenen un preu d'un euro amb cinquanta, i el tequila i les canyes per un euro.

Tot el que vam tastar estava molt bo, tot, i això és un dels detalls que crea la diferència amb la resta de locals de la franquícia, però el principal detall és sens dubte, el servei. Una parella jove de nois de casa, amb un tracte amable, simpàtic, ràpid.

Un petit sopar, no dic un sopar de forquilla i cullera, et surt per uns deu euros per cap. 

Una opció divertida per fer un mos abans o després de veure un espectacle. El Paral·lel queda a un centenar de metres. 

El Cuit

Carrer Sant Cristòfol, 37. Granollers.

Em va portar a aquest restaurant un sopar de final de projecte. Una de les comensals té una relació familiar amb el propietari i ens va recomanar que sopéssim enllà. El Cuit es troba al centre històric de Granollers, i l'edifici és de pedra antiga de veritat. Té dues plantes de menjador. En l'actualitat la inferior  és més gran, perquè la joieria que hi havia al mateix edifici va marxar. La superior disposa d'una terrassa interior molt acollidora que treballa especialment a l'estiu. Al carrer, també hi ha espai per unes taules al llarg de la seva façana, que es fan servir al migdia.

La decoració està, com a mínim, pensada. Hi ha hagut algú que ha dissenyat l'espai. Particularment, vaig trobar manca de més llum sobre alguna taula. M'agrada veure el que menjo, els seus colors i textures. 

Vam sopar un menú de dos plats i les postres, que no inclou beguda, per uns divuit euros. Cuina mediterrània, ben presentada i cuinada. La quantitat és correcta, però per a mi, un pèl justa. 

Als migdies existeix un menú per dotze euros que sembla que està bé, però que no he tastat.

El menú no ofereix moltes alternatives, vull dir que hi ha tres opcions a triar per a cada plat. Tenen opció vegetariana. La pasta la fan molt bé i els ous estrellats són una opció quasi obligada en aquest lloc.

El servei aquella nit va ser una mica lent perquè tenien alguna baixa de personal, però sembla que va ser una anomalia dins de la normalitat. 

Un lloc bonic, romàntic, on es pot menjar bé al centre de Granollers.

L'illa

Carrer Muntanya, 1. Collbató. 

Aquesta vegada parlem d'un restaurant al peu de la muntanya de Montserrat, al petit i bonic poble de Collbató. Està ubicat en una masia antiga, tradicional, molt espaiosa i amb molta llum. Metres quadrats que permeten un espai per taules i cadires, molt gran i que dóna a cada taula la intimitat que moltes vegades no es té desafortunadament. Decorat de forma minimalista tot en blanc, fusta per a cadires, taules i taulell, terra tradicional de masia catalana, i potser la il·luminació al sostre resulti un pèl freda, però al llarg del dia els espais són prou escombrats per la llum solar. Disposa d'una àmplia terrassa a l'exterior sota els arbres que a l'estiu deu ser una delícia.

El menjar és propi de la cuina catalana, molt ben presentat i amb un servei atent i simpàtic. La carta és amplia amb alguna opció per als vegetarians. Carta de vins amplia i un vermut casolà que aixeca els ànims.

El menú diari té un preu de 12,50 € que sorprèn per la seva qualitat, dos plats i les postres més la beguda. També existeix un menú de 25 € que ja és una altra cosa per la gran quantitat d'opcions i l'elaboració complexa dels plats.

Un lloc  bonic a tenir en compte si anem als voltants de Montserrat. L'atenció al client resulta exquisida i molt de la nostra terra.

Mamacafé

Carrer Doctor Dou, 10. El Raval. Barcelona.

El millor d'aquest restaurant és l'oferta gastronòmica. Es menja bé, tenen una àmplia oferta de plats vegetarians i vegans, els productes són de proximitat i la gran part estan comprats al Mercat de la Boqueria que està a uns centenars de metres. La seva cuina és pròpia del barri on és, una cuina barreja absoluta de moltes cuines, però amb més força de la cuina mediterrània i oriental.

El local que ocupa el restaurant actualment era una galeria d'art, i potser per aquest motiu el restaurant ofereix les seves parets a artistes de la zona per exposar les seves obres.

El menú del migdia té un ajustat preu de 12,50 €, amb dos plats, beguda, pa, postres o cafè. Els caps de setmana aquest menú ascendeix a 15,50 €. A la nit només obren a grups organitzats prèvia confirmació per un preu més alt i una carta més amplia.

Per destacar uns raviolis farcits, uns ous estrellats amb patates i l'arròs negre. 

El servei és atent i ràpid. Per la proximitat de Rambles, MACBA i resta d'encants del barri antic, el restaurant està una mica ple de turistes, però sense arribar a l'estrès. Nivell correcte, podríem dir.  

Si haig de posar un però, diria que en el tema de la combinació de colors el dissenyador no va tenir el dia. La mesura de les taules tampoc és com per gaudir de l'espai. 

La cuina és oberta amb un gran vidre i queda situada enmig de les dues sales de menjador. Els banys són originals, divertits.

Un lloc amb una cuina variada al bell mig del Raval. Com a curiositat, sortint del Mamacafé podeu entrar al forn que hi ha just al costat, porta per porta, on trobareu tota mena de pans fets amb coherència i massa mare de veritat. Ja hi que sou, aprofiteu el viatge.

Crêperie Bretonne

Route de la Fôret. Bolquère. França.

A veure, és la primera recomanació d'un local de fora del nostre país, Catalunya. I és aquí al costat, a res en cotxe de Font Romeu i de la neu dels Pirineus.

Creperies n'hi ha moltes, de diferents estils i més o menys farcides, però aquí estem parlant d'una altra cosa. A la Crêperie Bretonne de Bolquère trobarem una carta enorme de creps salats "galettes" i creps dolços, una llista interminable de diferents possibilitats d'ingredients que poden contenir l' extraordinària massa que és espectacular. 

A més tenim una varietat d'amanides i una sidra de granja molt recomanable per acompanyar la trobada. Jo no sóc un amant de la sidra, però aquesta entra com aigua divina. Les postres, poques, però ben realitzades.

L'ambientació resulta acollidora, les parets estan plenes d'objectes d'un passat més o menys proper. Hi ha objectes d'esports de neu, però també antigues cafeteres, trepants, bicicletes, nines, pots antics de productes alimentaris, retallables, xapes, i moltes fotos en blanc i negre. Curiosament no resulta un espai carregat o angoixant, ben al contrari, la sala té llum i es respira de forma còmoda. També té un racó per als menuts, on trobaran joguines i passatemps i algun conte. Un espai original, però les taules i cadires són com han de ser, còmodes.  

El servei és amable, en francès i en català també per la gran proximitat a la nostra terra. Molt simpàtics tots i amb un cuiner que sembla tret d'una pel·lícula francesa dels anys seixanta. Al vidre de la seva cuina hi ha el nom de Chez Tonton, és a dir, la cuina de l'oncle per als infants.

Una creperia molt bona amb tot l'art de la cuina de la Bretanya. No és barata, cert, però tampoc és cara. Per trobar-la podem indicar que té davant un supermercat enorme de la casa Casino, i té la bolera a uns centenars de metres. El GPS et porta. El local no és gaire gran i gràcies a la seva fama acostuma a estar ple en temporada d'hivern. Cal reservar per no patir aquella sensació desagradable de quedar-se fora. La temperatura de l'exterior potser no invita al passeig.

Per gaudir dels sabors i de la massa mare.