Maai

Carrer Regàs 30. Gràcia. Barcelona.

Restaurant de menjar sa. No és un restaurant vegetarià, ni vegà, però una part de plats s'ajusta a aquesta cuina. Podem trobar també un plat de peix, un altre de carn, algun altre amb pernil, és a dir, una oferta variada que destaca per la seva preparació i selecció dels productes. 

Quan entres al local passem primer per un espai on hi ha un taulell amb tamborets on es pot esmorzar. Des d'aquí dalt podem veure el menjador que queda més avall i que es veu per un ampli vidre. La decoració està encertada i la il·luminació també. Potser la mida  de les taules per a dues persones és un pèl justa. 

El menú del migdia té un preu de 12,50 € i ens ofereix la Crema del Dia, un Plat saludable i una ampolla de litre amb Aigua Aromatitzada. 

La Crema del Dia la preparen cada jornada amb productes de proximitat i de temporada. Estava molt bona i presentada dins d'unes tasses molt boniques. 

El Plat Saludable l'esculls entre una sèrie de vuit plats que canvien cada tres setmanes, hi ha des de una milfulles d'albergínia, uns macarrons d'espelta, una crep de blat sarracé, un lluç al forn, una hamburguesa de vedella a un falàfel d'hummus amb coliflor. 

L'aigua la preparen en un procés d'osmosi que adquireix una bombolla petita i amb llimona natural dins. Espectacular.

Les postres no entren dins del menú. Hi ha quatre opcions que et plantegen molts dubtes perquè totes elles tenen un aspecte brillant. Quan les tastes a la taula no deceben en absolut. Tenen cerveses artesanes i una carta de vins ecològics molt curiosa. El servei és molt atent i proper. 

Un bon restaurant de cuina sana portat per la Vicky que prepara productes saludables i cuinats amb amor. El nom de Maai està compost pels noms de les seves filles Max i Aitana. És un local portat exclusivament per dones sàvies.

El Mirallet

Plaça de la Porxada 39. Granollers. 

El Mirallet està ubicat a un centenar de metres de la plaça de la Porxada pròpiament dita, d'on hi ha l'estructura antiga de la coberta suspesa per columnes on es fan un munt d'activitats culturals, d'oci i de mercat. Al costat del restaurant hi ha l'Església de Sant Esteve.

Aquest establiment ja compta amb més de trenta anys i conserva les antigues parets de pedra de la casa original. Això li dóna un aire de tradició, de patrimoni social. Té un espai central on hi ha el taulell amb els seus tamborets i després dues sales com a menjador. Curiosament el local disposa de tres portes, malgrat que la del fons no l'he vista mai oberta. Tot el mobiliari es mou entre les superfícies de marbre i la fusta. Un clàssic.

Al migdia ofereixen un menú complet per onze euros, un plat per set euros i mig, i un combinat vegetarià per nou euros. Tenen opcions vegetarianes, veganes i per intolerants al gluten i a la lactosa.

El cap de setmana existeix un menú per setze euros que inclou dos plats, postres, pa i beguda.

El servei és molt atent i dinàmic, i els plats són ben presentats i en quantitat adient.

El local té a les seves parets exposicions temporals de pintura o de fotografia, i els dimecres organitza nits de concert a l'aire lliure,  a la plaça just davant de la porta principal, durant els mesos de juny a setembre sota el nom de Miramecres.

No tanca cap dia de la setmana i obre fins a les dotze de la nit, excepte diumenge que tanca a les quatre de la tarda, després dels dinars.

Un bon racó per esmorzar, dinar, sopar, fer un cafè o xerrar amb els amics. 

Aguaribay

Carrer Taulat, 95. Poble Nou. Barcelona.

Un restaurant vegetarià al barri del Poble Nou amb una oferta molt encertada. Al migdia podem gaudir d'un menú que costa uns catorze euros que inclou dos plats, aigua, pa artesà i un paté vegetal. Les postres no estan incloses en el preu inicial.

La seva cuina és energètica, fa servir gran varietat de cereals integrals i llegums biològiques, algues marines, fruits secs i llavors, i s'adapta als diferents aliments propis de cada temporada. Les postres són artesanes i costa un munt decidir-se per una d'elles, totes són molt atractives.

El restaurant disposa d'un ampli ventall de cerveses artesanes i de vins ecològics, així com d'un vermut casolà i un cafè italià molt ben posat.

És una mica més car que altres restaurants vegetarians que hem estat comentant al bloc, però si ens decidim pel menú del migdia, tampoc és un disbarat ni molt menys. El dinar se'n va a poc menys de vint euros, tot inclòs. 

El menjar és bo, l'opció vegana és de veritat i cuidada, el local és ampli i no gaire sorollós, i l'atenció al client és amable, ràpida i diligent. Podem dinar cada dia de la setmana i sopar de dijous a dissabte. Al migdia no cal reservar, però és un restaurant força concorregut.

Posen bona música de fons i disposen de premsa i publicacions de caràcter cultural i alternatiu.

Cuina vegetariana amb influències d'altres països mediterranis amb sabor i coherència.

Bendita Helena

Carrer Galileu, 261. Barcelona.

Aquest restaurant vegetarià, situat en el barri de Les Corts, ens diu a la seva pàgina web que la seva cuina és casual, celestialment deliciosa, plena de macronutrients i amb ingredients sencers sense refinar. I puc donar testimoni de què és així. Pot ser el tema celestial una mica difícil de valorar, però acceptem el terme.

El menú del migdia té un preu de poc més de deu euros. Consta de dos plats i les postres, amb el pa i l'aigua. Les racions són generoses i amb dos plats una persona normal acaba satisfet. Tots els plats estan realitzats amb combinacions de fruites, verdures, cereals o llegums. Darrere de cada plat hi ha un plantejament seriós de cuina vegetariana i en molts d'ells de cuina vegana. A la carta és indicada aquesta característica. Les postres es poden triar entre cinc o sis possibilitats i resulta difícil perquè totes elles són molt atractives.

El servei és ràpid i molt agradable. Per les petites dimensions del local és fàcil trobar totes les taules plenes, però sense sensació d'aclaparament ni presència de soroll ambiental destacable.

Si haig de dir alguna cosa a millorar, seria la mida de les taules, una mica petites, especialment les destinades a dues persones i per altra banda alguna presentació en recipient massa auster. Semblaria que van un xic justets de vaixelles, tasses i gots.

Tenen un bon repertori d'infusions per tancar l'àpat. El restaurant és obert fins a les sis de la tarda.

Un bon lloc on dinar de forma sana, intel·ligent, de forma agradable i per un preu molt ajustat.

El mos d'en Jordi i la Marta

Carretera del Montseny 11. Sant Esteve de Palautordera.

Aquesta vegada no destaco aquest restaurant per la seva equilibrada cuina, un menú temptador o una decoració del local extraordinària. El mos és un restaurant correcte, amb una carta reduïda, plats combinats molt normalets, i una senzilla ambientació, formal, però lluny d'un disseny treballat.

Destaco aquest restaurant, envoltat d'altres restaurants de més nivell, per l'amabilitat de la seva gent, un servei ràpid i un plat presentat amb molt d'afecte.

El servei de les taules, el porta un home molt especial, situat entre un membre clàssic de la Fura  i el Nartxi de Txo titelles. És a dir, un home de grans dimensions, amb aspecte típic i tòpic de basc, patilles sobredimensionades i tremendament acollidor, amb ganes de complaure als comensals. Ell presenta les cartes, però no dubta en fer les adaptacions que calgui per aconseguir la satisfacció de la taula.

A destacar dels plats de la cuina podríem dir la paperina de peix fregit, amb sardinetes ben petites, pop, sípia i gambes. El fregit és molt equilibrat, gens carregat d'oli i en el punt correcte de fritura. I a més a més, si te la menges ràpid, el nostre home te la tornarà a omplir pel mateix preu. Un somni pels amants de les bones racions. La paperina és acompanyada per un vi blanc torbi poderós.

Per acabar, dins de les postres trobarem un tiramisú ben fet. El cafè ben posat i en la mesura adient.

Un restaurant, al Montseny, correcte amb un servei molt maco.

Ca l'Espinasa

Carrer Anselm Clavé 81. Granollers

Ca l'Espinasa és la pastisseria clàssica. Aquella que a les tardes, s'omple de grups de iaies amb conversa animada, mares que surten de recollir els nens i nenes del col·legi, adolescents amb faldilla curta i carpeta al pit, alguna parella i pocs senyors amb bigoti. Malgrat que estigui reformada, tota ella respira la tradició dels 150 anys que porta oberta. Poca broma, són molts anys atenent al personal en un encreuament estratègic al ben mig de Granollers. Tres famílies han portat el negoci des del 1867, Espinasa, Estapé i Balcells que són els actuals propietaris.

Va començar com una fleca i ara és forns de pa, pastisseria, granja bar i disposen d'un ampli servei de càtering. Tenen una terrassa amb moltes taules a la plaça de la Corona que s'omple sigui estiu sigui  hivern.

El que més m'agrada són els amplis finestrals que donen al carrer, i l'aire de tradició que es respira al local. Les pastes són bones i tens un ventall enorme per triar. La xocolata, malgrat que és bona, no és extraordinària, li falta intensitat i crec que li sobra llet, però és una opinió personal. Un berenar de dues pastes i dues xocolates a la tassa costa uns vuit euros aproximadament. Un lloc amable on berenar. L'atenció de les cambreres és impecable. Obren ben d'hora al matí i tanquen al vespre. Diumenges només obren fins al migdia i hi ha cues per recollir pastissos i tortells. 

Il trastevere

Carrer Dante Alighieri, 11. Barcelona.

És una pizzeria, ho posa a l'entrada i serveixen unes pizzes tremendes, però és molt més que una altra pizzeria de barri. El local és maco, una mica elegant fins i tot, molta fusta i quadres interessants a les parets. Com sempre la il·luminació és millorable, però com a mínim no molesta i resulta suficient per veure els plats que mengem. Una assignatura pendent per a molts restaurants.

Es pot dinar al migdia per un menú de 10,75 € que inclou un primer, un segon, les postres i beguda. Les amanides són molt treballades, la pasta està bona, al seu punt, i els plats de la carta són mesurats i atractius. De les postres es pot destacar un tiramisú molt recomanable.

El servei és molt agradable i ràpid, i per tancar tenen un cafè molt ben fet i servit. És un bon restaurant, acollidor i senzill, amb més nivell que molts altres del voltant. Pots dir que no és 100% italià, cert, hi ha algunes coses més d'altra cuina mediterrània que pròpiament italianes, i potser algun plat és discutible per a un italià, però puc dir que surts d'aquesta pizzeria molt content pel tracte i per la magnífica relació preu/qualitat. El menú de cap de setmana puja als 22 €, que no és un disbarat per tot el que ofereixen. Una bona alternativa amb aires italians.

La vitamínica d'Horta

Passeig de Maragall 413. Barcelona.

Estem parlant de l'únic restaurant vegetarià del barri d'Horta, amb opció vegana fins i tot. Un local una mica particular acull aquest negoci que ja fa més de vint anys que serveix plats de salut. El menú del migdia consta de tres plats, mida correcta, amb dues opcions a escollir per cadascun d'ells. La veritat és que costa triar, tot invita a ser tastat. La cuina és casolana, quasi familiar, però ben presentada i millor pensada. El menú canvia cada dia i això permet a molta gent dinar regularment.

L'opció de menú inclou pa integral i aigua a més de les postres amb quatre opcions per escollir. 

Es menja bé amb la sensació d'omplir-te de vitamines per al cos i la ment. 

El servei és atent i ràpid, però potser el cambrer és un xic sec. Les noies del taulell d'entrada i la cuina són força més empàtiques. Això no vol dir que ell sigui antipàtic ni molt menys, és un home curt de paraules, però gest amable.

A la nit es menja a la carta i són especialitat els entrepans amb diferents pans. Esmorzar també és una opció molt recomanable.

L'únic però el trobo en la decoració. D'una banda les taules són un pèl petites i d'una altra el terra i les parets estan cobertes amb unes rajoles molt carregades. Crec que milloraria força amb aquest canvi de mobiliari i decoració.

En resum, és un local on es menja bé, d'una manera sana amb un servei  ràpid i correcte. El preu al migdia és de dotze euros. I el nivell de soroll és molt raonable encara que estigui molt ple. Un bon lloc a Horta. Senzill però bo.

Quimet d'Horta

Plaça Eivissa 10. Barcelona.

És un dels bars clàssics de la ciutat de Barcelona, dels pocs que queden. Situat a la plaça Eivissa, cor del barri d'Horta, és un local ampli amb una terrassa gran que ocupa la plaça que ara és propietat dels vianants. Aquesta situació de la terrassa permet que qualsevol cosa que hi prenguis ho puguis fer gaudint de la calma i el paisatge urbà.

El seu interior és ampli i disposa també d'un menjador a la planta superior. Destaca l'enorme col·lecció de petites ampolles de licor de tot arreu que hi ha darrere del taulell que arriba fins al sostre. Sembla que n'hi ha més de tres mil. Hi ha una bona selecció de música per gaudir encara més dels plats.

La seva cuina és senzilla, però efectiva. Entrepans poderosos i tapes variades i ben fetes. Algunes ja les pots veure tancades sobre la barra. Les truites, les braves i l'entrepà de botifarra blanca semblen ser les estrelles.

El servei és atent, ràpid i enrotllat (en tots els sentits, ja m'enteneu). Es pot esmorzar, però no massa d'hora perquè obren curiosament més enllà de les nou del matí. Dinar i sopar de vegades no és fàcil, el local està molt sovint a rebentar. Desavantatges d'un local tan simpàtic. 

Un lloc ideal per fer un mos, un aperitiu o seure a taula amb més temps i calma. Esperem que pugui viure molt de temps i que no li passi com al meu bar d'escacs "Oro Negro" del carrer Aribau que va desaparèixer ja fa alguns anys o a la cafeteria "Bracafé" del carrer Casp que desapareix aquest setembre. Autèntics delictes causats per l'urbanisme salvatge i la manca de respecte pel nostre patrimoni.   

Dole Cafè

 

Carrer Mestre Falla 16-18. (cantonada C/Capità Arenas). Barcelona.

A l'entrada del cafè hi ha un petit rètol que t'indica que el negoci es va obrir l'any 1974, és a dir quaranta-quatre anys servint cafès. El va obrir el Leandre, un dels sis cambrers que es mouen àgilment en poc més de set metres de barra que té el petit local. El va obrir el seu pare quan el Leandre tenia 15 anys.

Al Dole pots prendre un dels millors cafès de Barcelona, amb la seva escuma, una mica de cacau i la seva xocolatina. Pur cafè.

A més de cafè tenen un repertori d'entrepans immillorable. Fins i tot n'hi ha un d'ells que és considerat un dels més originals d'Espanya, el Popeye que té formatge, pernil ibèric i espinacs. Les truites també són tremendes. Si tens menys gana pots prendre bona pastisseria, croissants i ensaïmades.

El suc de taronja el fan manualment, esprement les taronges amb un estri clàssic i la força de la mà del cambrer.

L'espai és reduït, dues barres i tamborets que sempre són plens a les hores punta abans d'entrar a la feina o al migdia. Obren a les sis del matí i tanquen a les sis de la tarda. Es pot dinar segut a la barra i establint conversa amb els cambrers que ofereixen un tracte familiar, personalitzat i molt cuidat. Tanquen els diumenges.

Si vols gaudir del local, és recomanable passar al voltant de les deu del matí, si hi vas abans et veuràs engolit per les presses i el dinamisme de la gent que esmorza en pocs minuts abans d'entrar a la feina.

Un lloc amb encant, clientela fidel i tracte excel·lent d'uns cambrers vestits amb camisa blanca i llacet negre. 

Viridi

Granvia de Carles III, 97, interior. Barcelona.

Dinar per poc menys de deu euros de forma sana, equilibrada i amb una quantitat més que correcta no és gens fàcil, i menys a la part alta de Barcelona. En aquest restaurant vegetarià amb una decoració molt especial ho podem fer amb una atenció ràpida, àgil, simpàtica i eficient. 

D'entrada sobte el terra de gespa verda artificial i els arbres artificials al seu interior. Les branques que es mouen pel sostre i el bany són reals i donen a tot el conjunt una sensació de conjunt. Estovalles blanques, molta llum que entra pels finestrals  i un espai que permet moure's sense dificultat donen un aire de comoditat i relaxació.

El menú amb tres plats, postres, aigua i pa és variat i molt estudiat. Per cada plat tens quatre opcions que et permeten adaptar el menjar al teu apetit i expectatives. 

Si prens un cafè o una infusió per tancar el dinar acabaràs pagant poc més de deu eurets de res. I jo que sóc de menjar sempre he sortit content i satisfet. És un vegetarià, però gens avorrit o sense sabors. Ben al contrari. 

La clientela habitual està formada per molta gent de les oficines del voltant, amb camisa i corbata i noies amb vestit, barrejades amb vegetarians i gent més alternativa. Els únics problemes poden ser que generalment està força ple i no en fan reserves, però si vas d'hora, és més fàcil trobar una taula, i per una altra banda si no saps de l'existència del restaurant, és difícil saber que hi és allà dins dels blocs d'edificis d'oficines. A les nits és tancat.

Una bona opció per a un bon dinar per un preu immillorable al barri de Les Corts, tocant la Diagonal.      

Caffè Italia

6840 St Laurent Boulevard. Montreal. Canadà.

D'acord, ja sé que és una mica rar comentar un bar que està a tants quilòmetres, però vaig tenir la sort d'estar uns dies al Canadà i no puc deixar de pensar en aquest racó. El "Caffè Italia" es troba dins del barri italià envoltat d'altres locals amb aquesta característica. De fet, ben bé al costat seu hi ha un altre bar semblant, però parlaré del "Italia".

És un local ni gran ni petit, amb una barra entrant a l'esquerra amb uns tamborets clàssics d'aquests lligats a terra i un bon seient de pell a dalt, A la dreta una sèrie de taules. La primera sembla ocupada permanentment per un grup de senyors italians entre els 50 i els 65 anys que parlen animadament i que controlen la porta d'accés al bar. A sobre d'ells s'estén una paret coberta de pòsters de la selecció italiana de futbol al llarg dels temps. Jo recordava especialment un de la meva infantesa amb el mític porter italià Dino Zoff, quan els azzurri van guanyar el Mundial del 82, així com imatges de Ferrari, Vespa i altres icones del país com la Sofia Loren o la Claudia Cardinale.

Darrere de la barra, un cambrer italià prepara uns cafès, caputxins, i postres que tiren d'esquena. Brutals. Totes les postres són fetes per ells i fan goig només de veure-les. També pots comprar el cafè amb el qual ells treballen, italià, per descomptat. El bar és un racó d'Itàlia portat al Canadà amb els seus italians dins. Val la pena agafar el metro (Jean Talon) i prendre un cafè exquisit en aquest local per respirar italià i sentir als seus animats tertulians. Si et quedes una bona estona et semblarà estar en una pel·lícula amb tot de personatges curiosos.

                                                  

Mutenroshi Ramen

Carrer Sant Agustí, 10. Gràcia. Barcelona.

És un local petit a la part inferior del barri de Gràcia, molt a prop de la Diagonal. La porta d'entrada té a sobre la figura del venerable mestre invencible de Son Goku al costat del nom del local. Hi ha dos fanalets vermells que el fan veure de lluny.

L'interior està ben il·luminat, de forma indirecta, acollidora. Taules de fusta massissa i cadires de fusta tradicionals. Al fons sona música, a un volum baix, però present. Totes les parets estan decorades amb quadres de guerrers Samurais, Geishes, lluitadors de Sumo i altres imatges japoneses.

Com el seu nom indica el plat principal de l'establiment és el ramen, que pot ser amb diferents ingredients. Vam optar per un menú que fan al migdia que inclou un entrant i un ramen per menys de deu euros. L'entrant van ser unes gyozas, tres concretament. Vaig pensar que sortiria amb gana fins que van arribar els ramen. Un bol gegantí de ramen de miso em va satisfer absolutament. Els fideus estaven en el seu punt de cocció i el sabor era intens. És quasi obligatori demanar taula amb anticipació, el local és ple cada dia. El servei és correcte. Hi ha una àmplia carta de cerveses nipones, però també hi ha de la nostra terra. Les postres són poques, però resulten atractives.

En resum, un local petit per poder menjar ramen ben fet, amb una mica de soroll, ambient informal i un preu interessant. Per a amants dels gustos nipons i seguidors de Bola de Drac.