Frankfurtone

Avinguda Catalunya, 3. Tossa de Mar.

Sembla rar fer una entrada per a un frankfurt. És veritat, però m’explicaré. Aquest local es troba just al centre de la bonica població costanera de Tossa de Mar. Bonica població que es transforma i multiplica per cent la seva població els mesos estiuencs de juliol i agost. Va ser just en aquesta temporada que vam visitar el local que porta el discutible nom de Frankfurtone. Nom que també porta un altre bar de la vila i que no en tinc idea si te alguna cosa a veure. Aquest es troba a l'avinguda Catalunya quasi arribant a la cantonada amb l'avinguda de Blanes. Sobre la terrassa del bar figura un cartell negre amb la clàssica tipografia anglesa antiga en groc i l'animalet corresponent. 

Tots els establiments del voltant, siguin botigues, bars o restaurants,  porten tota la seva publicitat, retolació de productes i cartes en els diferents idiomes de la població que ens visita regularment, és a dir, anglès, francès, holandès, rus, alemany, italià i castellà de vegades. El nostre discret local té tota la retolació en català. I la carta en català preferent i en castellà. Res més. Tot un atreviment. Però no destaco aquest local només per aquesta iniciativa, també és perquè el que ofereixen té un preu racional, un preu que ajustat al que ofereixen. I això en aquell punt geogràfic en aquell moment de l'any resulta com a mínim inesperat.

Ofereixen el que ofereix un frankfurt convencional, salsitxes de tota mena, patates amb diferents salses i hamburgueses amb una variació d'afegits. Cerveses, i begudes clàssiques amb gas o sense acompanyen l'oferta. Per acabar el cafè és de veritat i ben posat. El cambrer és un noi planer, amable però discret. L’espai no té misteri, és ben convencional, disposa d'una terrassa amb unes vuit taules. Els que dinàvem aquell migdia o eren treballadors del turisme, joves del poble o visitants del país. Res més, potser a l’Eixample de Barcelona o a Manresa no hauria sigut motiu de comentari, però just allà m’ho va semblar. 

Properament penjarem una foto maca del local que fins avui no hem pogut trobar. 

piTapes

Miquel Ricomà, 55. Granollers.

Alguna tarda des de fora el local m'havia semblat massa bonic, molt orientat a un públic preocupat pel fet de ser "modernet" i en el que per poc que demanessis acabaries pagant un ronyó i part de l'altre. Una errada monumental. Ben és cert que tota la decoració pot semblar-te excessiva d'entrada, però quan portes una estona acabes encuriosit per molts detalls i veus que hi ha un cert criteri a l'hora de posar les coses, La tipografia juga un paper important així com capses i ampolles de vi. L'espai per a les taules és gran i la distància entre elles és òptim. El nivell de soroll encara que estigui ple és acceptable.  

El servei és atent, ràpid i simpàtic. La carta de les tapes és enorme i variada i sempre comptes amb l'ajut del personal per aclarir qualsevol dubte. La carta de vins és més que correcte. 

Hi ha plats estrella com el Yakisoba de verduretes i pollastre, o el miniburguer de cua de bou amb formatge danès, o els raves de pollastre cruixents amb mostassa o el bacallà cuit amb cigrons, espinacs, botifarra negra i praliné d'avellana, però pots demanar uns musclos al vapor o unes croquetes o alguna amanida i quedes igual de content perquè tot sembla estar fet amb el mateix amor i bon criteri. 

Per tancar arriben les postres, un cremós de xocolata blanca amb cafè, o un pastís de formatge o un coulant de xocolata poden ser un bon final, però en tenen més i igual de bons. Si t'agrada el dolç, pots acabar molt bé el sopar.

I per concloure després de tots aquests bons plats arriba el moment del compte, i carai, quan tu esperes un bon cop de pala enmig de l'esquena resulta que no, que tot plegat surt per poc més de vint euros per cap. I surts content, content per la cuina, pel servei i pels diners que has pagat. Rodó. Pel que he vist tenen un altre local a Mollet, però no he tingut el gust de poder gaudir d'ell. Cal reservar, si no ho fas és molt possible que no puguis sopar.