El Cuciar

Piazza Duomo, 6. Verona.

Aquest petit restaurant està situat just davant de la catedral de Verona, il Duomo. La zona està una mica apartada del centre que queda definit pel Circ i el balcó de la Julieta, i fa que no hi hagi aquella aglomeració de gent, que de vegades supera fins i tot la cabuda de carrers i places. 

Vam fer un aperitiu abans d'entrar a la Catedral i ens va agradar la simpatia del personal. Quan vam sortir vam decidir anar a dinar allà. El local té una façana molt maca i devia ser una casa bona. L'interior resulta divertit pels colors i els quadres que hi ha a les parets. Les taules i les cadires de fusta  són prou còmodes. La mida de la taula és correcta.

Hi ha un menú d'un entrant, primer plat i les postres. Les opcions vegetarianes i veganes existeixen, però no és un restaurant d'aquests tipus. El menjar està força bé i la presentació dels plats és imaginativa. Potser, les quantitats són una mica justes per a la meva persona. Tenen alguna cervesa artesana i el vi de la casa és bo. El pa també està molt cuidat. 

La ubicació del bany s'hauria de resoldre una mica, perquè la seva entrada queda enganxada a una taula. El servei va resultar ràpid i molt simpàtic. Aquest és un dels punts forts de l'establiment. Disposa d'una terrassa a l'exterior que et permet veure els moviments  de la gent quan entra i surt de la Catedral, que és un tros d'edifici interessant.

Un lloc per menjar de forma sana, lluny de les aglomeracions del centre. Això no vol dir que a l'hora de dinar el local no s'ompli, ni de lluny. La seva capacitat per a trenta persones queda reduïda a zero al voltant de les dues. Es menja per menys de vint euros per persona i això a Verona és una troballa.

Lady Green

Carrer Sant Pau 11. Sitges.

Aquest restaurant està al bell mig de Sitges amb el que això comporta. És a dir, preus elevats per als visitants estrangers (guiris), rètols en anglès, i cert aire de bar musical.

És un restaurant vegetarià amb moltes opcions veganes i productes ecològics. El menú consta d'un entrant, un plat i les postres. La beguda no va inclosa.

Vam tastar com entrants el risotto vegà de bolets i anous i també la caponata italiana de verdures. Els plats van ser la lasanya de carabassó, llenties vermelles i espinacs, i per l'altra banda un falàfel de bulgur amb una salsa de iogurt, si no recordo malament. Les postres compartides van ser un pastís de xocolata amb una fruita tropical. El vi de la casa està molt correcte. 

El servei, malgrat algunes crítiques a les xarxes, ens va resultar ràpid i amable, és a dir, cap problema. La música de vegades era un xic massa present i canyera, però estem on estem. Els banys són correctes i estan al pis de dalt, on també podem trobar taules. Ja posats, tornarem a incidir sobre la mida massa petita de les taules que no permeten cap alegria ni dipositar res més que els plats. És un fet que destaco en moltes de les entrades de restaurants al blog.

En resum, un lloc on es menja bé per menys de vint euros, dirigit al públic vegetarià i majoritàriament estranger. Els caps de setmana la cosa deu ser bastant més complicada perquè no sembla tenir prou personal per atendre una allau de persones. 

Enocibus

Vicolo Pomodoro, 3. Centro Storico Vicino l'Arena. Verona. Itàlia.

Aquest restaurant el vam trobar quan anàvem a sopar a un altre local, que estava recomanat per "Le Guide du Routard". El local on teníem previst sopar, encara no havia obert les portes i ja hi havia una cua important de gent per entrar. Vam decidir tornar sobre les nostres passes i donar un cop d'ull al restaurant que havíem vist a pocs metres. 

L'Enocibus és un espai tradicional, clàssic, amb només sis taules a la planta inferior i tres en la superior. La cuina està darrere del taulell, és molt petita. El servei i la cuina el porta un matrimoni que discuteix per sistema, però sembla ser la seva manera de fer funcionar aquest negoci. Fins i tot, crec que hi ha certa interpretació en la seva conversa.

Vam gaudir d'una sopa de ceba extraordinària i d'uns plats de pasta fresca de primera. Les postres són casolanes, i totes estan impressionants. El servei és molt amable, proper, i molt ràpid. Està clar que tot ho tenen absolutament apamat, i això i la seva experiència, els hi permet fer una gran cuina en el mínim espai. Sorprenent. 

El bany està situat en la planta superior. Correcte. Per arrodonir la jugada, puc dir que el preu està molt per sota del que un pot suposar. El local està molt valorat al "Tripadvisor". 

Un bon restaurant de cuina italiana, portat per una parella molt veterana i còmica, i amb un preu excel·lent.

Mamma Lucia

Carrer Galileu, 169. Sants. Barcelona.

Restaurant de cuina italiana portat per italians. Un menú al migdia de poc menys de dotze euros, ben presentat i en la quantitat adient. Dos plats a escollir entre quatre opcions, i les postres. El tracte és molt agradable, pacient i àgil. El cambrer es mou entre el poc espai que queda entre les sis taules amb força habilitat. Aquest és l'únic problema del restaurant. Les seves dimensions. Les taules són excessivament petites i queda espai per a les coses si ets un mestre a l'hora d'encaixar elements. Si portes abrics, paraigües o bosses, el problema encara és més gran. De la mateixa manera, el soroll de les converses sumat als de la cuina, de vegades és un xic molest. Els cambrers i cuiners també estan encabits en pocs metres quadrats. 

Els plats són de cuina tradicional italiana en la seva major part, i les amanides, pastes i pizzes són les estrelles del local. Les postres i el cafè, també italians, estan molt bé. Si t'agrada el tiramisú, pots demanar-lo amb confiança. Impecable. 

La carta està plena de coses bones, perquè a Itàlia es menja molt bé. El preu mitjà d'un dinar surt per uns vint euros. L'espai és molt clàssic amb domini del blanc. Mediterrani. Llàstima la manca d'espai per poder respirar una mica més. El bany és correcte, petit, clar. 

Un bon italià al barri de Sants.