La Principal

Carrer Sepúlveda, 186. Eixample. Barcelona.

Aquest antic bar està situat a la cantonada del carrer Sepúlveda amb el carrer Muntaner, és a dir, a un pas de la plaça Universitat i a pocs metres de la ronda de Sant Antoni. L'establiment ha estat mantingut sense gaires variacions des de fa moltes dècades, i això li dóna aquesta singularitat especial que el fa atractiu per a moltes persones. La seva data d'obertura és de l'any 1917. Hem de destacar les ceràmiques  modernistes, úniques a la ciutat, d'autors tan importants com Ramón Casas (Anís del Mono) i Leonetto Cappiello (Cinzano). També els tendals i les marquesines li donen el seu aspecte personal. 

És un bar amb una terrassa que toca les dues parets dels dos carrers, i que omple de converses les dues voreres al llarg de moltes hores. És un referent del barri, i des de fa uns anys, de molts barcelonins i alguns turistes. La part negativa, potser la podem trobar en el soroll d'automòbils que hi ha de forma continuada, que de vegades antic vol dir vell (especialment els banys) i que resulta complicat trobar taula. Però anem ara al contingut.

La Principal és un bar per prendre cafès, cerveses i algunes tapes. Podem trobar unes braves interessants, algunes truites ben fetes, unes croquetes de panses, pinyons i espinacs, molt bones, i a més tenen hamburgueses vegetals i entrepans originals. Hi ha bona música d'ambient i el so és molt correcte. 

L'atenció al client és de vegades una mica poc eficient, vull dir que van de cul i això comporta un tracte massa accelerat. Malgrat això, tot anirà bé si tu tampoc tens massa urgència horària. Són els inconvenients de tenir un nom i certa fama de modernor. 

Un espai agradable per fer unes cerveses al centre de Barcelona. 

Kasparo

Plaça de Vicenç Martorell, 4. Barcelona. 

Conec aquest bar des de fa molts anys. Hi vaig anar per primer cop perquè pensava que es podria jugar a escacs i que tindria taulers i peces, una mica com el llegendari Oro Negro del carrer Aribau que va tancar les seves portes quan es van jubilar els propietaris. Una tragèdia. Un tresor d'aquells que es deixen perdre com si res. Però tornem al Kasparo, on mai hi ha hagut escacs.

El Kasparo és un bar, malgrat que es pot dinar i sopar, i que pugui figurar en algun llistat de restaurants.  El negoci viu de la seva terrassa. Un espai obert a una plaça molt gran, on curiosament hi ha l'únic monument a Catalunya dedicat a Antonio Machín, el cantant cubà de boleros més famós del món. Les taules són disposades algunes sota les arcades, unes altres fora del passadís interior. L'interior del local és minúscul i només hi ha espai pel taulell i poc més. Suposo que també deu haver-hi uns lavabos que no he visitat mai.

L'oferta de bar és amplia en begudes, tapes i platets com: les fantàstiques patates Kasparo (unes braves amb salsa picant i nata agra), el pebrot del Piquillo amb bacallà, l'hummus amb pita, i algunes amanides força ben preparades. L'únic problema per a mi, és que degut a la seva ubicació pot estar ple dels turistes alternatius, dels alternatius de la Rambla, d'aquells cercadors incansables del tripadvisor, i dels que no troben espai als dos bars del costat. És a dir, que és fàcil que no trobis taula. No és car, però compte, si dines o sopes te'n vas ràpidament als vint euros.

En resum, un bar de tapes curiós i un lloc ideal per prendre un café, i fer espai per a la conversa.