Casa David

 

Carrer Mateu Piñana i Roch. Port Pesquer. L'Ampolla.

Va ser l'atzar el que va determinar que dinéssim en aquest restaurant i no en un dels molts altres que hi ha a primera línia de mar. L'atzar i el seu aspecte endreçat i polit per ser un restaurant amb terrassa en un poble acostumat a rebre molts estrangers. Vam seure fora i va venir el senyor de la casa. Una autèntica màquina. Ell solet s'encarrega de totes les taules de la terrassa, les de l'interior i el petit taulell amb els cafès. I ho fa amb un tracte amable, però mantenint la distància adient. El servei és àgil i força ràpid.

Vam demanar uns primers de musclos, calamars, i unes peces de pollastre ben originals. I després van arribar les paelles, una de marisc i l'altra de verdures. La de marisc estava molt bona, però la de verdures vorejava la divinitat. Tremenda.

Les postres són casolanes, i ben fetes. El vi de la casa va ser una troballa. Un negre de Terra Alta, de la bodega Sant Josep que té un preu ridícul i que està molt bé.

Els banys estan nets i ben pensats, agradables. L'interior del local és petit, però aquests locals viuen de la terrassa. El dinar per a quatre persones amb entrant, primer, segon, postres i cafès no va excedir del vuitanta-pocs euros. No puc deixar de posar la imatge del propietari, cambrer i ànima del restaurant, que per cert té el primer premi de l'any 2019 a la millor tapa d'ostres. Com a curiositat es pot destacar que malgrat el tipus de clients que pot rebre, l'atenció al client és en català en primer terme, i el català en segon terme. Més enllà apareixerà el castellà i l'anglès. Més enllà. 

Rosa Mari Braseria

 

Carrer de l'Abadia, 7. Benifallet.

Aquest petit establiment es troba al centre de la població de Benifallet. Està portat per un matrimoni d'una certa edat, ell tranquil darrere el taulell, ella entra i surt de la cuina, on crec que deu haver-hi una altra persona. La cuina que ofereix és casolana, de la terra, amb poques filigranes i una presentació correcta, però austera. El menú permet triar quatre opcions de primer i segon. Les postres són a triar entre quatre opcions també. El vi de la casa, és correcte, sense més. El servei és familiar, molt amable. La decoració és molt clàssica, amb alguns quadres discutibles, però amb l'encert d'un antic molí de dues pedres enorme que hi ha al fons del local, i un element antic de la producció de vi que no sé ben bé perquè serveix, però molt curiós.

I ara anem al tema principal, els plats. Importants, la sopa de ceba era impressionant, i els espinacs a la catalana de molt nivell, sembla mentida com un plat tan senzill pot adquirir tant de gust. La resta de plats que van tastar els companys de taula, també van resultar senzills, però bons i equilibrats. L'allioli el fan ells, i és molt fi, intens, però sense tapar el gust dels plats. Les postres casolanes també van agradar força. Un bon cafè va tancar un bon àpat. Tot el dinar per poc més de dotze euros per cap. Per acabar, indicar que els serveis són grans i nets, tot al seu lloc. Un bon restaurant per menjar com a casa. Com a colofó, quan ja sortíem, vam comprar un licor de safrà que només venen ells i la indústria que el fa a pocs quilòmetres d'allà, i que és molt original i atractiu.