Dole Cafè

 

Carrer Mestre Falla 16-18. (cantonada C/Capità Arenas). Barcelona.

A l'entrada del cafè hi ha un petit rètol que t'indica que el negoci es va obrir l'any 1974, és a dir quaranta-quatre anys servint cafès. El va obrir el Leandre, un dels sis cambrers que es mouen àgilment en poc més de set metres de barra que té el petit local. El va obrir el seu pare quan el Leandre tenia 15 anys.

Al Dole pots prendre un dels millors cafès de Barcelona, amb la seva escuma, una mica de cacau i la seva xocolatina. Pur cafè.

A més de cafè tenen un repertori d'entrepans immillorable. Fins i tot n'hi ha un d'ells que és considerat un dels més originals d'Espanya, el Popeye que té formatge, pernil ibèric i espinacs. Les truites també són tremendes. Si tens menys gana pots prendre bona pastisseria, croissants i ensaïmades.

El suc de taronja el fan manualment, esprement les taronges amb un estri clàssic i la força de la mà del cambrer.

L'espai és reduït, dues barres i tamborets que sempre són plens a les hores punta abans d'entrar a la feina o al migdia. Obren a les sis del matí i tanquen a les sis de la tarda. Es pot dinar segut a la barra i establint conversa amb els cambrers que ofereixen un tracte familiar, personalitzat i molt cuidat. Tanquen els diumenges.

Si vols gaudir del local, és recomanable passar al voltant de les deu del matí, si hi vas abans et veuràs engolit per les presses i el dinamisme de la gent que esmorza en pocs minuts abans d'entrar a la feina.

Un lloc amb encant, clientela fidel i tracte excel·lent d'uns cambrers vestits amb camisa blanca i llacet negre. 

Viridi

Granvia de Carles III, 97, interior. Barcelona.

Dinar per poc menys de deu euros de forma sana, equilibrada i amb una quantitat més que correcta no és gens fàcil, i menys a la part alta de Barcelona. En aquest restaurant vegetarià amb una decoració molt especial ho podem fer amb una atenció ràpida, àgil, simpàtica i eficient. 

D'entrada sobte el terra de gespa verda artificial i els arbres artificials al seu interior. Les branques que es mouen pel sostre i el bany són reals i donen a tot el conjunt una sensació de conjunt. Estovalles blanques, molta llum que entra pels finestrals  i un espai que permet moure's sense dificultat donen un aire de comoditat i relaxació.

El menú amb tres plats, postres, aigua i pa és variat i molt estudiat. Per cada plat tens quatre opcions que et permeten adaptar el menjar al teu apetit i expectatives. 

Si prens un cafè o una infusió per tancar el dinar acabaràs pagant poc més de deu eurets de res. I jo que sóc de menjar sempre he sortit content i satisfet. És un vegetarià, però gens avorrit o sense sabors. Ben al contrari. 

La clientela habitual està formada per molta gent de les oficines del voltant, amb camisa i corbata i noies amb vestit, barrejades amb vegetarians i gent més alternativa. Els únics problemes poden ser que generalment està força ple i no en fan reserves, però si vas d'hora, és més fàcil trobar una taula, i per una altra banda si no saps de l'existència del restaurant, és difícil saber que hi és allà dins dels blocs d'edificis d'oficines. A les nits és tancat.

Una bona opció per a un bon dinar per un preu immillorable al barri de Les Corts, tocant la Diagonal.      

Caffè Italia

6840 St Laurent Boulevard. Montreal. Canadà.

D'acord, ja sé que és una mica rar comentar un bar que està a tants quilòmetres, però vaig tenir la sort d'estar uns dies al Canadà i no puc deixar de pensar en aquest racó. El "Caffè Italia" es troba dins del barri italià envoltat d'altres locals amb aquesta característica. De fet, ben bé al costat seu hi ha un altre bar semblant, però parlaré del "Italia".

És un local ni gran ni petit, amb una barra entrant a l'esquerra amb uns tamborets clàssics d'aquests lligats a terra i un bon seient de pell a dalt, A la dreta una sèrie de taules. La primera sembla ocupada permanentment per un grup de senyors italians entre els 50 i els 65 anys que parlen animadament i que controlen la porta d'accés al bar. A sobre d'ells s'estén una paret coberta de pòsters de la selecció italiana de futbol al llarg dels temps. Jo recordava especialment un de la meva infantesa amb el mític porter italià Dino Zoff, quan els azzurri van guanyar el Mundial del 82, així com imatges de Ferrari, Vespa i altres icones del país com la Sofia Loren o la Claudia Cardinale.

Darrere de la barra, un cambrer italià prepara uns cafès, caputxins, i postres que tiren d'esquena. Brutals. Totes les postres són fetes per ells i fan goig només de veure-les. També pots comprar el cafè amb el qual ells treballen, italià, per descomptat. El bar és un racó d'Itàlia portat al Canadà amb els seus italians dins. Val la pena agafar el metro (Jean Talon) i prendre un cafè exquisit en aquest local per respirar italià i sentir als seus animats tertulians. Si et quedes una bona estona et semblarà estar en una pel·lícula amb tot de personatges curiosos.