El pendejo

Carrer Amèrica, 15-19. Sabadell.

Vaig anar a aquest restaurant, acompanyat d'un amic i company de treball. Estàvem acabant una feina i arribat el migdia, i per variar una mica, em va suggerir anar a un local molt escenogràfic. Aquesta va ser la seva indicació abans d'entrar al restaurant. I sens dubte, el local és una  escenografia gegant, un pèl distorsionada, d'un poble mexicà. El restaurant és enorme, té molts espais ben diferenciats i dos nivells. Hi ha representades places i carrers amb teulats, arcades i portes. Podem trobar fanals, baranes, pous, escalinates i uns quants taulells. La cuina és molt gran per fer front a l'enorme quantitat de comensals que pot contenir l'espai.

En el moment que nosaltres vam anar, afortunadament, hi havia poques persones. La carta és la típica dels restaurants mexicans, tacos, jalapeños, quesadillas, nachos de tota mena, fajitas, amanides, hamburgueses, enchilades, burritos, i per acabar uns postres curiosos com el flam mexicà, la cimichanga o la pinya marimba. 

El menjar està bé, els plats són generosos en quantitat, i  el servei és correcte. No destaco aquest restaurant pel menjar, sinó per l'espai, que resulta tan excessiu que sembla una caricatura delirant.

Vaig prendre per primer cop una beguda que se'n diu Michelada, que consisteix en una cervesa rossa, una mica de suc de dues llimes, tabasco, un toc de salsa Perrins, sal, xile i una mica de gel. I la veritat és que d'entrada resulta un xic desconcertant, però quan acabes el got ampli, el de pinta irlandesa, ja li vas trobant alguna cosa.

Resumint, és un lloc per al·lucinar amb la decoració, menjar de forma correcta i poder gaudir del picant de la cuina mexicana. El preu és correcte, però no barat. De totes maneres, em fa una mica de por, pensar a sopar un divendres o un  dissabte a la nit amb la quantitat de taules, el soroll i el servei una mica lent. Per a amants del cartró pedra, la iconografia de verges, calaveres i lluitadors, i el picant en diferents escales.

La impressió

Carrer Vilamarí, 90. Eixample. Barcelona.

Plaça Comas, 17. Les Corts. Barcelona.

Aquesta entrada conté per primer cop, dos locals. Tots dos tenen el mateix nom i són germans bessons. Estem parlant d'uns bars-cafeteria, amb una oferta d'entrepans, pastes, pastissos, sucs, tes i cafès amb totes les seves expressions que poden servir per a un esmorzar, un dinar i fins a un berenar-sopar.

Tots dos locals, me'ls va descobrir l'altre autor del blog, gingebre.

Destacaria la gran quantitat de productes artesans com els pa de pessic i pastissos, els entrepans i els sucs. No és exactament un local de Brunch, però se li apropa força, malgrat que no hi ha bufet. Al migdia tenen una oferta d'amanides, torrades i coques que fan un bon servei a l'estómac.

De totes maneres, a més de la bona qualitat del producte, destacaria sens dubte l'amabilitat i el tracte exquisit del personal. El de les Corts és un noi encantador i molt eficient. A Vilamarí són un noi i una noia que també són una meravella. Pel que fa a l'espai, els locals són amplis, amb molta llum natural i on predomina el color blanc i els tons de fusta. Tot net i polit fins a l'extrem. De vegades hi ha un fons musical, sempre molt relaxant i en un segon terme.

Uns locals ideals per treballar amb l'ordinador, fer una parada a la feina, un berenar amb amics, una lectura d'un bon llibre acompanyat d'un té, una conversa de parella, o senzillament prendre una bona dosi d'aliments en uns espais molt acollidors i servits amb un somriure. El preu és ajustat a l'oferta, però és una mica més car que un bar de barri. El producte i tot plegat s'ho val.