El Sortidor

Plaça del Sortidor, 5. Poble Sec. Barcelona.

Aquest restaurant  va ser fundat l'any 1908, i és un espai que hi ha mantingut la seva decoració modernista original. Han passat nombrosos propietaris i estils de cuina al llarg d'aquests més de cent anys des de la seva fundació. Avui en dia és David Sanmartin qui està al capdavant dels fogons d'aquest emblemàtic local.

Disposa d'una terrassa en el centre de la plaça, i a l'interior trobem unes fantàstiques taules de marbre, acompanyades per unes clàssiques cadires de fusta. No cal dir que els vitralls modernistes i algun mobiliari són el principal segell distintiu del local. Cercant el silenci ens vam decidir per fer l'àpat a l'interior del restaurant. 

El dia que vam dinar no hi havia un menú, havies de triar a la carta. Ens vàrem decidir per la fideuà com a plat únic. I el resultat va ser molt bo. Molt ben preparades i presentades, i amb el seu allioli corresponent a gust del comensal. Trobo, potser, que la quantitat és molt justa, però és un criteri molt personal. A les postres vam triar un brownie de cigrons que el xef em va recomanar, i una mel i mató. La veritat és que el suggeriment del xef estava del tot justificat. Original i intens. El servei és una mica descompensat, el noi jove és eficaç, però sec, per contra l'home més gran és el que presenta els plats, té coneixements culinaris, i respira amabilitat i simpatia sense perdre eficàcia. El dinar va sortir per poc més d'uns quinze euros per cap.

En resum, El Sortidor de la Filomena Pagès, com es deia abans, és una alternativa on es menja bé, amb quantitats justes, i amb una cuina catalana amb noves aportacions d'una nova direcció que vol donar un cert accent de modernitat. 

Ca l'Amada

 

Plaça del Portal Nou, 1. Valls.

Pots passar per davant d'aquest restaurant i no veure'l. Té una façana absolutament  anònima, amb un rètol poc cridaner i cap visió de l'interior, exceptuant l'espai de la porta i el d'alguna finestra on la cortina no estigui baixada del tot, és a dir, quasi res. L'interior de la primera i segona sala tampoc presenta cap al·licient, únicament la del final té un rètol de fusta de quan el restaurant era també l'espai per on passava antigament la circulació d'autocars a la capital. També hi ha altres detalls del seu passat com estris de cuina. Aquest espai té unes taules més boniques, i tot respira cert aire de disseny més enllà de la practicitat. A la resta de local pots trobar alguna cadira que ja s'hauria d'haver retirat, unes estovalles de paper massa bàsiques, és a dir poca preocupació per l'entorn de la posada en escena culinària. Els banys també són justets.

I tot això passa perquè els propietaris només es concentren en cuinar, cuinar bé. També resulta sorprenent que el restaurant estigui tancat a les nits i també els caps de setmana. Només obren de dilluns a divendres per esmorzars i dinars. Sembla que els hi preocupa poc fer més diners. A la cuina vaig poder veure entrar i sortir una senyora gran amb molta energia, mentre a les taules atén un senyor jove que podria ser el seu fill. El negoci ha passat ja per cinc generacions familiars. Tot un període de la nostra història. El servei és familiar i només fan un torn de taules, si arribes sense reserva, difícilment dinaràs. La colla castellera dels Xiquets de Valls fa molt sovint trobades i dinars en aquest singular espai.

Vam tastar un tàrtar de tonyina amb mango i advocat, i un lingot de síndria, tomàquet, festucs i formatge de cabra. Tots dos molt bons, molt. Els segons van ser, d'una banda, un calamar a la planxa amb vegetals, i per l'altra salmó amb mostassa i mel, força ben fets tots dos, però millor el salmó. A les postres vam optar per un flam amb codonyat, i una pinya amb mel i llima. Per acompanyar el menjar vam triar dues copes de vi negre. Amb exquisidesa ens van servir una ampolla de Bella (D.O. Tarragona) que estava molt encertat i vam poder servir-nos sense restricció. Un detall. La carta de vins és molt correcta, havent-hi una amplíssima majoria de vins de Catalunya. La carta de plats també es presenta en català.

Un restaurant amb una cuina de la terra amb detalls d'innovació, un servei amable i atent, i un preu molt bo per la qualitat del menjar. Un lloc on estimen els fogons i treballen al seu aire, sense maldecaps ni estrès. Una troballa dins de la part antiga de Valls. Les fotos d'aquesta entrada estan realitzades per la nostra amiga Eva Velilla.