Ca l'Amada

 

Plaça del Portal Nou, 1. Valls.

Pots passar per davant d'aquest restaurant i no veure'l. Té una façana absolutament  anònima, amb un rètol poc cridaner i cap visió de l'interior, exceptuant l'espai de la porta i el d'alguna finestra on la cortina no estigui baixada del tot, és a dir, quasi res. L'interior de la primera i segona sala tampoc presenta cap al·licient, únicament la del final té un rètol de fusta de quan el restaurant era també l'espai per on passava antigament la circulació d'autocars a la capital. També hi ha altres detalls del seu passat com estris de cuina. Aquest espai té unes taules més boniques, i tot respira cert aire de disseny més enllà de la practicitat. A la resta de local pots trobar alguna cadira que ja s'hauria d'haver retirat, unes estovalles de paper massa bàsiques, és a dir poca preocupació per l'entorn de la posada en escena culinària. Els banys també són justets.

I tot això passa perquè els propietaris només es concentren en cuinar, cuinar bé. També resulta sorprenent que el restaurant estigui tancat a les nits i també els caps de setmana. Només obren de dilluns a divendres per esmorzars i dinars. Sembla que els hi preocupa poc fer més diners. A la cuina vaig poder veure entrar i sortir una senyora gran amb molta energia, mentre a les taules atén un senyor jove que podria ser el seu fill. El negoci ha passat ja per cinc generacions familiars. Tot un període de la nostra història. El servei és familiar i només fan un torn de taules, si arribes sense reserva, difícilment dinaràs. La colla castellera dels Xiquets de Valls fa molt sovint trobades i dinars en aquest singular espai.

Vam tastar un tàrtar de tonyina amb mango i advocat, i un lingot de síndria, tomàquet, festucs i formatge de cabra. Tots dos molt bons, molt. Els segons van ser, d'una banda, un calamar a la planxa amb vegetals, i per l'altra salmó amb mostassa i mel, força ben fets tots dos, però millor el salmó. A les postres vam optar per un flam amb codonyat, i una pinya amb mel i llima. Per acompanyar el menjar vam triar dues copes de vi negre. Amb exquisidesa ens van servir una ampolla de Bella (D.O. Tarragona) que estava molt encertat i vam poder servir-nos sense restricció. Un detall. La carta de vins és molt correcta, havent-hi una amplíssima majoria de vins de Catalunya. La carta de plats també es presenta en català.

Un restaurant amb una cuina de la terra amb detalls d'innovació, un servei amable i atent, i un preu molt bo per la qualitat del menjar. Un lloc on estimen els fogons i treballen al seu aire, sense maldecaps ni estrès. Una troballa dins de la part antiga de Valls. Les fotos d'aquesta entrada estan realitzades per la nostra amiga Eva Velilla.