Kasparo

Plaça de Vicenç Martorell, 4. Barcelona. 

Conec aquest bar des de fa molts anys. Hi vaig anar per primer cop perquè pensava que es podria jugar a escacs i que tindria taulers i peces, una mica com el llegendari Oro Negro del carrer Aribau que va tancar les seves portes quan es van jubilar els propietaris. Una tragèdia. Un tresor d'aquells que es deixen perdre com si res. Però tornem al Kasparo, on mai hi ha hagut escacs.

El Kasparo és un bar, malgrat que es pot dinar i sopar, i que pugui figurar en algun llistat de restaurants.  El negoci viu de la seva terrassa. Un espai obert a una plaça molt gran, on curiosament hi ha l'únic monument a Catalunya dedicat a Antonio Machín, el cantant cubà de boleros més famós del món. Les taules són disposades algunes sota les arcades, unes altres fora del passadís interior. L'interior del local és minúscul i només hi ha espai pel taulell i poc més. Suposo que també deu haver-hi uns lavabos que no he visitat mai.

L'oferta de bar és amplia en begudes, tapes i platets com: les fantàstiques patates Kasparo (unes braves amb salsa picant i nata agra), el pebrot del Piquillo amb bacallà, l'hummus amb pita, i algunes amanides força ben preparades. L'únic problema per a mi, és que degut a la seva ubicació pot estar ple dels turistes alternatius, dels alternatius de la Rambla, d'aquells cercadors incansables del tripadvisor, i dels que no troben espai als dos bars del costat. És a dir, que és fàcil que no trobis taula. No és car, però compte, si dines o sopes te'n vas ràpidament als vint euros.

En resum, un bar de tapes curiós i un lloc ideal per prendre un café, i fer espai per a la conversa.