Route de la Fôret. Bolquère. França.
A veure, és la primera recomanació d'un local de fora del nostre país, Catalunya. I és aquí al costat, a res en cotxe de Font Romeu i de la neu dels Pirineus.
Creperies n'hi ha moltes, de diferents estils i més o menys farcides, però aquí estem parlant d'una altra cosa. A la Crêperie Bretonne de Bolquère trobarem una carta enorme de creps salats "galettes" i creps dolços, una llista interminable de diferents possibilitats d'ingredients que poden contenir l' extraordinària massa que és espectacular.
A més tenim una varietat d'amanides i una sidra de granja molt recomanable per acompanyar la trobada. Jo no sóc un amant de la sidra, però aquesta entra com aigua divina. Les postres, poques, però ben realitzades.
L'ambientació resulta acollidora, les parets estan plenes d'objectes d'un passat més o menys proper. Hi ha objectes d'esports de neu, però també antigues cafeteres, trepants, bicicletes, nines, pots antics de productes alimentaris, retallables, xapes, i moltes fotos en blanc i negre. Curiosament no resulta un espai carregat o angoixant, ben al contrari, la sala té llum i es respira de forma còmoda. També té un racó per als menuts, on trobaran joguines i passatemps i algun conte. Un espai original, però les taules i cadires són com han de ser, còmodes.
El servei és amable, en francès i en català també per la gran proximitat a la nostra terra. Molt simpàtics tots i amb un cuiner que sembla tret d'una pel·lícula francesa dels anys seixanta. Al vidre de la seva cuina hi ha el nom de Chez Tonton, és a dir, la cuina de l'oncle per als infants.
Una creperia molt bona amb tot l'art de la cuina de la Bretanya. No és barata, cert, però tampoc és cara. Per trobar-la podem indicar que té davant un supermercat enorme de la casa Casino, i té la bolera a uns centenars de metres. El GPS et porta. El local no és gaire gran i gràcies a la seva fama acostuma a estar ple en temporada d'hivern. Cal reservar per no patir aquella sensació desagradable de quedar-se fora. La temperatura de l'exterior potser no invita al passeig.
Per gaudir dels sabors i de la massa mare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada