Manlleuet

 

Plaça Fra Bernadí, 23. Manlleu.

Per primer cop faré una entrada d'un local on no he pogut tastar res, però hi ha raons suficients per fer-ho. M'explicaré. 

El local em va agradar força, és ampli, lluminós, acollidor, té tres plantes diferenciades. La de nivell de carrer és on hi ha l'ampli taulell, on pots veure una enorme quantitat de l'oferta que pots gaudir, i un bon nombre de taules. Té uns grans finestrals que donen a l'espai porticat de la plaça més emblemàtica de Manlleu. Una escala et porta a la planta de dalt, un espai de taules un xic més reservat, i una altra escala et porta al pis inferior. Un espai on de vegades hi ha concerts de petit format i on podem trobar un espai insòlit. Aquest n'és l'interior d'una caixa forta enorme on podem sopar còmodament en una taula central. Encara conserva la gruixudíssima porta d'acer i els armariets on es guardaven joies, papers importants, títols i diners. Pertanyia al Banco Zaragozano. Una troballa. El Manlleuet està en aquest local des de l'any 2015. Abans hi era en un carrer proper. Un altre punt important del negoci és l'enorme terrassa que s'obre a la plaça, sempre molt concorreguda en el temps normals.

I vam poder veure tots aquests espais per la simpatia del cambrer i la cambrera que oferien menjar per emportar-se, aquests dies de tancament de bars i restaurants per la segona onada de la COVID. Un encant d'atenció, amabilitat i detall. 

Per acabar, cal destacar l'enorme carta de tapes, entrepans, i amanides. Més de seixanta possibilitats per triar. També oferien un menú al migdia amb dos plats i les postres per només deu euros. I els plats aquí són molt consistents. Només puc dir que el que vaig veure a la nevera i taulell feia molt de goig. I la carta de cerveses és inesgotable. Un detall interessant és el fet que la carta de plats porta una indicació del tipus de cervesa més adient. Tant de bo que poguéssim gaudir tots ben aviat d'aquest bonic bar. Preneu nota, si aneu per la comarca.

Gusi

Carrer de la Pedrera, 1. Ribes de Freser.

El Gusi és el bar que es troba a la porta de la Vall de Ribes, i per extensió  a l'accés principal als Pirineus Orientals.

Aquest establiment és situat a la carretera 152, la que ens condueix a la Cerdanya i Andorra, i a un minut de l'estació del Cremallera de Núria, i la de Ribes de Freser dels trens regionals de Renfe. És un negoci familiar que va obrir les seves portes als anys seixanta. Per la seva ubicació ha estat sempre un punt de trobada d'excursionistes, boletaires, esquiadors, i alpinistes. És per això que la seva decoració està plena de fotografies i detalls de les muntanyes, així com d'alguns escaladors de renom on no pot faltar el nostre Kilian Jornet. També trobarem alguna estelada. L'espai està constituït per fusta i s'obre darrere d'uns grans finestrals que donen a la carretera.

El menjar que ofereixen són una llarga llista de plats combinats i hamburgueses. També hi ha una selecció d'entrepans freds i calents, tapes, amanides, cremes de verdures, torrades i pizzes. Els entrepans especials, les hamburgueses i les amanides tenen noms d'escaladors, així el Jornet és un entrepà de bacó, llom, formatge brie i ceba caramel·litzada. Els preus són molt ajustats i el menjar està ben fet. Hi ha opcions vegetarianes i veganes. Els serveis estan molt correctes.

Un bar maco, on es menja bé i on comencen moltes aventures a les muntanyes. Som-hi.

De Paula

Creu dels Molers, 65. Poble Sec. Barcelona.

Sí, és una hamburgueseria. Sembla curiós que posem un establiment d'aquesta mena, però la cosa té la seva explicació. Primer, és un local que és a prop del Mercat de les Flors, i una alternativa per sopar de pressa si vas en grup. Segon, és un local que pel seu aspecte exterior invita a entrar. I tercer, una vegada has sopat, creus que ha valgut la pena l'experiment. 

El De Paula és una hamburgueseria on pots menjar tots tipus d'hamburgueses, des de les més càrnies a les vegetarianes, des de les més picants a les més fresques i lleugeres, amb diferents tipus de pa i molta brasa. També, ofereixen unes patates braves, però que no són fregides sinó bullides, amb una salsa un xic picant. Molt curioses i més sanes. L'hamburguesa estrella és la Copacabana, carn de bou o vedella tallada a ganivet. 190 grams de carn de primera qualitat. No la vaig tastar, però els meus acompanyants de la faràndula van dir que era extraordinària.

No tenen postres, ni cafès. Per beure hi ha diferents tipus de cerveses, clàssiques i artesanals. Hi ha vi, però millor ens decidim per la cervesa.

El servei és atent i molt ràpid, els propietaris són brasilers i han fet un local bonic i ben dissenyat, aprofitant els pocs metres quadrats que té el local. La cuina és neta i endreçada. Fins i tot, els banys han estat ben pensats. Un bon lloc per menjar ràpid, informal i alegre. Acostuma a tenir molta gent, especialment els caps de setmana. 

Segons sembla, és una de les millors hamburgueseries de Barcelona. El preu per cap està sobre els dotze euros per persona, i sopes correctament. Un lloc interessant al Poble Sec.

El safareig

Plaça de l'Oli, 13. Valls.

Possiblement, el millor d'aquest bar de tapes és el seu ambient. No podem deixar de banda la seva carta de vermuts, o de cerveses artesanes, o un ventall de tapes ben presentat i original, però sens dubte el que fa especial aquest local és la seva identitat. Disposa d'una terrassa gran en la plaça de l'Oli, una plaça bonica al centre antic de Valls. L'interior és petit, però el poc espai està molt ben aprofitat i la seva decoració és força encertada. Fins i tot, els serveis són originals i bonics. 

Les seves parets serveixen per a exposicions de fotografia i pintura, però quasi sempre des d'un punt de vista alternatiu. En el moment que vam anar, hi havia una exposició de fotos de dones al món dels Castells. El bar també acull Trobades de Rondalles, aquests dies, dins dels actes commemoratius dels dos-cents anys de l'execució del bandoler Joan Serra, concerts acústics de músics locals, xerrades i presentacions de projectes. Un espai petit, però molt actiu dins de la vida vallenca, i de lluita social i de país. El servei és atent i ràpid, però és molt atractiu el fet de seure i veure tranquil·lament el que passa al teu voltant dins d'aquesta plaça. 

La Principal

Carrer Sepúlveda, 186. Eixample. Barcelona.

Aquest antic bar està situat a la cantonada del carrer Sepúlveda amb el carrer Muntaner, és a dir, a un pas de la plaça Universitat i a pocs metres de la ronda de Sant Antoni. L'establiment ha estat mantingut sense gaires variacions des de fa moltes dècades, i això li dóna aquesta singularitat especial que el fa atractiu per a moltes persones. La seva data d'obertura és de l'any 1917. Hem de destacar les ceràmiques  modernistes, úniques a la ciutat, d'autors tan importants com Ramón Casas (Anís del Mono) i Leonetto Cappiello (Cinzano). També els tendals i les marquesines li donen el seu aspecte personal. 

És un bar amb una terrassa que toca les dues parets dels dos carrers, i que omple de converses les dues voreres al llarg de moltes hores. És un referent del barri, i des de fa uns anys, de molts barcelonins i alguns turistes. La part negativa, potser la podem trobar en el soroll d'automòbils que hi ha de forma continuada, que de vegades antic vol dir vell (especialment els banys) i que resulta complicat trobar taula. Però anem ara al contingut.

La Principal és un bar per prendre cafès, cerveses i algunes tapes. Podem trobar unes braves interessants, algunes truites ben fetes, unes croquetes de panses, pinyons i espinacs, molt bones, i a més tenen hamburgueses vegetals i entrepans originals. Hi ha bona música d'ambient i el so és molt correcte. 

L'atenció al client és de vegades una mica poc eficient, vull dir que van de cul i això comporta un tracte massa accelerat. Malgrat això, tot anirà bé si tu tampoc tens massa urgència horària. Són els inconvenients de tenir un nom i certa fama de modernor. 

Un espai agradable per fer unes cerveses al centre de Barcelona. 

Kasparo

Plaça de Vicenç Martorell, 4. Barcelona. 

Conec aquest bar des de fa molts anys. Hi vaig anar per primer cop perquè pensava que es podria jugar a escacs i que tindria taulers i peces, una mica com el llegendari Oro Negro del carrer Aribau que va tancar les seves portes quan es van jubilar els propietaris. Una tragèdia. Un tresor d'aquells que es deixen perdre com si res. Però tornem al Kasparo, on mai hi ha hagut escacs.

El Kasparo és un bar, malgrat que es pot dinar i sopar, i que pugui figurar en algun llistat de restaurants.  El negoci viu de la seva terrassa. Un espai obert a una plaça molt gran, on curiosament hi ha l'únic monument a Catalunya dedicat a Antonio Machín, el cantant cubà de boleros més famós del món. Les taules són disposades algunes sota les arcades, unes altres fora del passadís interior. L'interior del local és minúscul i només hi ha espai pel taulell i poc més. Suposo que també deu haver-hi uns lavabos que no he visitat mai.

L'oferta de bar és amplia en begudes, tapes i platets com: les fantàstiques patates Kasparo (unes braves amb salsa picant i nata agra), el pebrot del Piquillo amb bacallà, l'hummus amb pita, i algunes amanides força ben preparades. L'únic problema per a mi, és que degut a la seva ubicació pot estar ple dels turistes alternatius, dels alternatius de la Rambla, d'aquells cercadors incansables del tripadvisor, i dels que no troben espai als dos bars del costat. És a dir, que és fàcil que no trobis taula. No és car, però compte, si dines o sopes te'n vas ràpidament als vint euros.

En resum, un bar de tapes curiós i un lloc ideal per prendre un café, i fer espai per a la conversa.

Gut

Carrer Perill, 13. Gràcia. Barcelona.

Per als amants de les supersticions, el fet que el Gut estigui al número 13 d'un carrer que porta el nom de Perill, podria ser una dificultat a superar. Val la pena l'atreviment.

Aquest restaurant situat a la part baixa del barri de Gràcia, molt a prop de la Diagonal, té una cuina d'origen mediterrani amb molta fusió d'altres indrets i amb molta part de cuina vegetariana. També hi ha opcions veganes i sense gluten.

L'espai és petit, ben pensat, però petit. Les taules per a dues persones són massa justes. Si portes bosses, roba addicional o alguna altra cosa, costa trobar l'espai per ubicar-ho. Les de quatre són més grans, però els centímetres quadrats en aquest local valen or. Està ben decorat i il·luminat amb gràcia, i els materials, on predomina la fusta, construeixen un espai acollidor. Després de sopar, tot el local es converteix en un espai per prendre copes amb bona música. 

La carta de plats és extensa i ben dissenyada, es percep molta atenció sobre la combinació dels ingredients i a cobrir tota mena de preferències, opcions i dietes. El servei és molt atent i ràpid, i davant d'un problema, intenten trobar la solució de la millor manera. 

És imprescindible reservar taula, sempre trobarem el local amb moltes taules ocupades. Potser en aquests moments estigui una mica de moda i encara és més complicat trobar plaça. Això també comporta certa cridòria que de vegades resulta un xic molesta. La carta de vins no és molt gran i trobo a faltar més vins catalans, però n'hi ha i de molt bons. L'oferta de les postres és exquisida, miris per on la miris. 

Bon restaurant, amb bona cuina i servei impecable. Ah, no és precisament barat. No és car, però si el situem entre l'oferta de vegetarians, és dels més alts.