Alive

Travessera de les Corts, 180. Les Corts. Barcelona.

L'Alive és un restaurant 100% vegetarià, situat a la Travessera de les Corts, a un pas de la cruïlla amb Carles III. El seu espai està molt cuidat, des del terra de fusta al sostre blanc amb incorporació vegetal, passant per les parets blanques amb algun detall. El mobiliari és correcte de mesures, i les cadires són còmodes. La il·luminació és puntual, amb aquestes bombetes nues. L'efecte és de llum general. Pel que fa a l'espai no entenc gaire aquesta taula llarga més alta que hi ha al centre, entenc que deu ser per encabir més comensals quan calgui, que és sovint sembla.

L'oferta de la cuina és molt àmplia i ben elaborada. Els entrants són ben presentats, entre altres: l'humus de raviolis, les braves especiades, i les gyozes estan molt bones.

Les amanides i burguers vegetals són potents. Les pastes molt ben cuinades, i els arrossos són garantia d'encert. El plat de curri de cigrons amb basmati integral, i el de mussaca de bolonyesa amb beixamel amb formatge parmesà ratllat són dues opcions tastades i gustosament aprovades.

Les postres són poques, però bones. La carta de vins és reduïda, amb vins de la terra, alguns ecològics. Tenen una oferta de cerveses artesanals molt curiosa.

Amb un restaurant com aquest, l'opció vegana o sense gluten es dóna sense dificultat i escolten al client per si té alguna preferència o característica particular com les al·lèrgies.

Un bon restaurant vegetarià, amb una cuina molt responsable i un servei de taules molt agradable. Cal dir que és molt recomanable fer reserva de taula, i que no és un lloc especialment barat. Diumenge i dilluns només es pot dinar. Tot això, quan tornem a la nova normalitat, que de moment sembla que serà rara.  

Kitsune Sushi Bar

Plaça de Pep Ventura, 3. Sant Cugat del Vallès.

Kitsune, guineu en japonès, és un restaurant nipó situat a la part antiga de Sant Cugat, a l'esquerra del Monestir si ens situem davant de la façana. Està dissenyat com si fos una taverna d'aquell país, dominant la fusta en tots els àmbits, terra, bigues del sostre, taulell, taules i cadires. Un espai molt acollidor i amb un ús de la llum molt contingut, puntual sobre alguns elements i taules. Potser l'espai entre taules és una mica petit, però estem parlant d'un local petit i es tracta d'una taverna japonesa. Els banys estan ben dissenyats i ben ubicats.

El Kitsune, és un restaurant que ha anat perfeccionant la cuina japonesa al llarg dels anys que ja fa que va obrir a Sant Cugat. El sushi que serveixen és considerat per molts comensals entesos com un dels millors de la zona, sens dubte. N'ofereix una carta molt amplia amb possibilitats de cuina vegetariana, vegana, sense gluten i tota mena de possibiltats que demanis. El servei és ràpid, àgil i et dóna tota la informació que et calgui, tota, amb detalls. La carta de vins i cerveses és generosa.

La carta ofereix coses tan suculentes com el "tataki entrecotte", el "shake no teriyaki", el "tori yakisoba" o el "sashimi aburo maguri". Sushis i noodles boníssims.

Les postres són poques, però bones: el "brownie", la "tarta tatin" i el curiós "cheese cake de té verd".

El restaurant a l'estiu disposa d'una terrassa àmplia a la mateixa plaça, i també pots gaudir del menjar japonès si vens a buscar-lo per endur-te'l a casa.

L'únic problema del Kitsune és que has de reservar taula amb temps. Sempre està ple, és un negoci que té molt bona reputació i no és molt car. En principi podries menjar per uns vint euros, però una vegada seus és fàcil animar-se i gastar una mica més. Hem de tenir en compte que els plats són per gaudir dels sabors, no de la quantitat. Obre cada dia de la setmana pels dinars i pels sopars. 

És un local que crea addictes. La meva filla és una d'ells. Va ser ella qui ens va descobrir aquest racó del Japó a Sant Cugat. 

Ateneu de Tàrrega

Plaça del Carme, 3. Tàrrega.

Aquest bar que a més és restaurant, cafeteria, pub i centre neuràlgic de Tàrrega destaca per moltes raons. La primera podria ser el seu horari, cada dia és obert de vuit del matí fins a les dotze de la nit, excepte els dissabtes que tanca a dos quarts passats de tres. Pràcticament quasi no tanca mai.

La segona podria ser la seva decoració. Malgrat que ara hi ha molts locals semblants, aquest va ser dels primers a combinar l'antigor de molts elements amb altres oposadament moderns. I ho fa amb força intel·ligència. Resulta un local que permet diferents espais diferenciats dins d'un mateix. Les taules són suficientment grans, i les cadires són correctes. El taulell és llarg i destaca el seu frontal de fusta amb els tamborets clàssics. La il·luminació està ben pensada, poc present, però eficient.

La tercera és el servei. Atent, ràpid i espavilat. Això permet oferir menjar i beguda a la gran quantitat de gent que sempre hi ha. Sempre. És un lloc de trobada de molta gent, ja sigui al matí per esmorzar com al llarg del dia. A més és un local que et permet sopar després d'actuar a l'Ateneu, encara que hagis de desmuntar. A tenir en compte.

L'oferta de menjar és de cuina espanyola amb certs tocs d'atreviment en la presentació. No hi ha menú, i els preus són correctes, no barats. 

Ofereixen també l'alternativa de tota mena d'entrepans, tapes i les creps, dolços i salats estan molt bé.

Tenen una gran terrassa a l'exterior, una part d'ella està tancada a l'hivern amb carpes.

La música que posen té prou nivell  per a ser una acompanyant agradable. A la nit, quan funciona més de pub, la música ocupa un paper més rellevant, lògicament. 

Un lloc interessant. Potser el problema és que molta gent ho sap, i de vegades no trobes cabuda.

Martin Wood's

Carrer Vallespir, 99. Sants. Barcelona.

Martin Wood's és una cafeteria, també és un bar de tapes, o un local per prendre cerveses. Està situat ben a prop de la plaça del Centre.

Potser, la primera impressió quan entres no t'acaba de convèncer. Les dues pantalles de televisió no ajuden, però no et rendeixis. Trobaràs coses ben aviat. També dir que les televisions només emeten imatges, el so està desconnectat, i molt sovint tenen els nostres canals. Ja m'enteneu.

D'entrada, l'espai, encara que clàssic, resulta acollidor. Les taules són grans i les cadires fan bon servei. Podem seguir amb el cap que porta el servei. És xinès, sí, però no és cap problema això. És una persona amable, àgil, llesta i molt dinàmica. Continuem, el que ofereixen està bo, des d'unes braves, a un entrepà o un cafè amb llet de civada. Tenen un bon assortit de tapes, d'entrepans i diferents tipus d'infusions i cafès. 

Aquest establiment disposa de terrassa, però no en el sorollós carrer Vallespir. La terrassa és interior, creuant la sala d'entrada. És un espai ideal per als fumadors i fumadores, però també per a prendre el sol un migdia fent l'aperitiu o un berenar a l'estiu. És un espai prou ampli per a tots.

Un problema que té, no tot havia de ser bo, és la ubicació dels lavabos. Són absolutament inaccessibles per a gent amb mobilitat reduïda. Una escala i un passadís estret ho fan del tot impossible. I la instal·lació en aquest punt està una mica per sota de l'excel·lència, justeja.

En resum, un bar maco, acollidor, amb un servei simpàtic i variades possibilitats per prendre un refrigeri. Darrere del taulell de la barra, hi ha un dibuix on apareix el noi xinès i dues persones més que ja no hi són al local. Té certa gràcia pel traç i el color. 

Miss Perkins

Rambla de Brasil, 24. Sants. Barcelona.

Quan entres per la porta ja veus només creuar-la que entres en un lloc molt especial. La decoració la podem situar entre divertida, kitsch i ocurrent, però tot el local està impecable malgrat la quantitat de petits detalls que pengen de les parets blanques i mobles de fusta. Tot està absolutament net i polit. De la mateixa manera, els lavabos. Tots dos són, a més d'originals i ben pensats, d'una netedat insòlita en un local que pot servir a més d'una trentena de persones. Però anem al tema important que fa de Miss Perkins un local únic, la seva propietària. 

Una noia anglesa que ofereix una carta de tes inacabable, i unes postres de nivell estratosfèric. Tots els pastissos els fa ella, i la selecció de galetes és de primer ordre. Tot està boníssim, tot. I la presentació és molt cuidada, amb un servei àgil i ràpid tenint en compte que la gran part de vegades només està ella al davant del negoci. Una maquineta anglesa que funciona com un rellotge.

De totes maneres el que em va acabar de portar al cel, són uns bols enormes de iogurt que et prepara ella amb la fruita de temporada que tu escullis. Brutals, jo vaig tastar un amb mango i plàtan que encara paladejo després de bastants dies d'haver-lo gaudit. Impressionant. Té moltes opcions vegetarianes, veganes i sense sucres. Ah, i pots prendre una fantàstica tassa de xocolata per tan sols un euro i trenta. Genial.

El local obre de dimarts a diumenge, de 8.30 a 13.30 i de 16.30 a 20.30. Puntualitat anglesa. Un tros bonic de l'Anglaterra més tendre, dolça, sana i casolana. Un espai molt acollidor. Endavant, Miss Perkins.

Le Maillol

8 Rue Aristide Maillol. Font Romeu. França.

Està situat al centre del petit poble de Font Romeu. L'entrada és per una escala que té a l'esquerra una porta que dóna a la sala de cafè, bar, pub, i a la dreta trobarem just davant una altra porta que és el restaurant. L'espai de menjador té diferents nivells i escales i en algun moment pot semblar més un submarí que un menjador. La dificultat per servir taules en aquesta estranya sala és considerable, fins i tot el cambrer, que era força alt, havia d'anar amb compte quan servia les taules de sota del passadís.  La decoració és una mica freda, bons materials, però una sensació no gaire càlida. El disseny de vegades, mata. 

Però salvant aquest petit detall podem passar a comentar que a Le Maillol es menja molt bé. Érem quatre persones i vam optar per demanar unes quantes tapes per compartir i un plat per cadascú. De forma sorprenent ens van portar unes patates braves que eren de les millors que he tastat mai. Brutals. La resta de plats estaven ben presentats i en una quantitat correcta. Les postres són de nivell alt. La carta de vins és amplia, i tenen molts vins de la nostra terra. El servei és simpàtic, atent i ràpid. Els banys estan molt bé i impecables. No és un local barat, però tampoc és car, i molt menys si mirem el que hem sopat. Quan surts de sopar, pots entrar a fer una copa o un cafè al pub que tenen ells just davant de la porta del restaurant. Aquella nit hi havia un grup que tocava jazz en directe que sonava molt bé. El local té una decoració semblant a la dels pubs irlandesos. Disposa una carta de cerveses amplia i un cafè molt bo. Estava ple de gent, però es podia respirar. Sembla mentida com han canviat els espais des de la prohibició de fumar dins dels locals de restauració i oci. Ara sembla un disbarat i una bogeria, però no fa pas tants anys que tot estava dominat pel fum.

Un bon lloc per sopar, amable, confortable i animat.

Fonda Montseny

Plaça de la Vila, 2. Montseny.

Avui parlem d'un clàssic. La fonda Montseny és un referent des de fa molts anys per a tota aquella gent que volta pel Montseny, i per tots aquells que els caps de setmana fan excursions, van a caçar bolets, o senzillament vénen a fer un tomb i respirar aire pur. La fonda ja funcionava a mitjans del segle XIX, i el restaurant com a tal és de l'any 1966. 

Els caps de setmana, el restaurant de la fonda està a rebentar, i és del tot imprescindible reservar taula. El local disposa de tres sales ben diferenciades, i totes elles tenen una decoració tradicional de masia catalana amb l'afegit d'alguns quadres de paisatges. Val a dir que no tots els quadres són obres d'art. Ja m'enteneu.

La sala del fons dóna a uns grans finestrals que s'obren a una bona vista de les muntanyes. És l'espai més bonic i el més lluminós. Els plats que ofereixen són els propis de la cuina catalana, amb molta brasa, mongetes, escudella, canelons, botifarres i pa amb tomàquet. També pots trobar altres alternatives, però ben segur que no és el restaurant per a vegetarians o vegans. Hi ha alguna opció, però costa de trobar, has d'agafar les amanides que estan molt bé. El dia que vam anar, podies escollir entre dos menús diferents. Un  de 20 € i l'altre de 25 €, amb quatre plats a escollir pels primers i segons. Les postres són correctes, i el vi de la casa es pot prendre sense problemes. A la carta de vins podem trobar molts vins de la nostra terra, i algun de fora. No podia ser d'una altra manera. 

El servei és atent i ràpid, però sense caure en l'excés de simpatia en cap moment. De totes maneres hem d'entendre la gran quantitat de plats que deuen servir, per entendre que de vegades vagin molt per feina. Els lavabos tenen la mateixa història que la resta de la fonda, és a dir, són una mica vells, però fan el seu servei amb dignitat. El restaurant disposa d'una gran terrassa a la plaça, que és un espai ideal per fer un vermut, unes olives i unes patates, al sol de la muntanya.

En resum, un lloc quasi obligat si vens a fer una escapada pel Montseny, i no vols fer una inversió de capital més generosa. Es menja bé, i són diligents.