Bendita Helena

Carrer Galileu, 261. Barcelona.

Aquest restaurant vegetarià, situat en el barri de Les Corts, ens diu a la seva pàgina web que la seva cuina és casual, celestialment deliciosa, plena de macronutrients i amb ingredients sencers sense refinar. I puc donar testimoni de què és així. Pot ser el tema celestial una mica difícil de valorar, però acceptem el terme.

El menú del migdia té un preu de poc més de deu euros. Consta de dos plats i les postres, amb el pa i l'aigua. Les racions són generoses i amb dos plats una persona normal acaba satisfet. Tots els plats estan realitzats amb combinacions de fruites, verdures, cereals o llegums. Darrere de cada plat hi ha un plantejament seriós de cuina vegetariana i en molts d'ells de cuina vegana. A la carta és indicada aquesta característica. Les postres es poden triar entre cinc o sis possibilitats i resulta difícil perquè totes elles són molt atractives.

El servei és ràpid i molt agradable. Per les petites dimensions del local és fàcil trobar totes les taules plenes, però sense sensació d'aclaparament ni presència de soroll ambiental destacable.

Si haig de dir alguna cosa a millorar, seria la mida de les taules, una mica petites, especialment les destinades a dues persones i per altra banda alguna presentació en recipient massa auster. Semblaria que van un xic justets de vaixelles, tasses i gots.

Tenen un bon repertori d'infusions per tancar l'àpat. El restaurant és obert fins a les sis de la tarda.

Un bon lloc on dinar de forma sana, intel·ligent, de forma agradable i per un preu molt ajustat.

El mos d'en Jordi i la Marta

Carretera del Montseny 11. Sant Esteve de Palautordera.

Aquesta vegada no destaco aquest restaurant per la seva equilibrada cuina, un menú temptador o una decoració del local extraordinària. El mos és un restaurant correcte, amb una carta reduïda, plats combinats molt normalets, i una senzilla ambientació, formal, però lluny d'un disseny treballat.

Destaco aquest restaurant, envoltat d'altres restaurants de més nivell, per l'amabilitat de la seva gent, un servei ràpid i un plat presentat amb molt d'afecte.

El servei de les taules, el porta un home molt especial, situat entre un membre clàssic de la Fura  i el Nartxi de Txo titelles. És a dir, un home de grans dimensions, amb aspecte típic i tòpic de basc, patilles sobredimensionades i tremendament acollidor, amb ganes de complaure als comensals. Ell presenta les cartes, però no dubta en fer les adaptacions que calgui per aconseguir la satisfacció de la taula.

A destacar dels plats de la cuina podríem dir la paperina de peix fregit, amb sardinetes ben petites, pop, sípia i gambes. El fregit és molt equilibrat, gens carregat d'oli i en el punt correcte de fritura. I a més a més, si te la menges ràpid, el nostre home te la tornarà a omplir pel mateix preu. Un somni pels amants de les bones racions. La paperina és acompanyada per un vi blanc torbi poderós.

Per acabar, dins de les postres trobarem un tiramisú ben fet. El cafè ben posat i en la mesura adient.

Un restaurant, al Montseny, correcte amb un servei molt maco.

Ca l'Espinasa

Carrer Anselm Clavé 81. Granollers

Ca l'Espinasa és la pastisseria clàssica. Aquella que a les tardes, s'omple de grups de iaies amb conversa animada, mares que surten de recollir els nens i nenes del col·legi, adolescents amb faldilla curta i carpeta al pit, alguna parella i pocs senyors amb bigoti. Malgrat que estigui reformada, tota ella respira la tradició dels 150 anys que porta oberta. Poca broma, són molts anys atenent al personal en un encreuament estratègic al ben mig de Granollers. Tres famílies han portat el negoci des del 1867, Espinasa, Estapé i Balcells que són els actuals propietaris.

Va començar com una fleca i ara és forns de pa, pastisseria, granja bar i disposen d'un ampli servei de càtering. Tenen una terrassa amb moltes taules a la plaça de la Corona que s'omple sigui estiu sigui  hivern.

El que més m'agrada són els amplis finestrals que donen al carrer, i l'aire de tradició que es respira al local. Les pastes són bones i tens un ventall enorme per triar. La xocolata, malgrat que és bona, no és extraordinària, li falta intensitat i crec que li sobra llet, però és una opinió personal. Un berenar de dues pastes i dues xocolates a la tassa costa uns vuit euros aproximadament. Un lloc amable on berenar. L'atenció de les cambreres és impecable. Obren ben d'hora al matí i tanquen al vespre. Diumenges només obren fins al migdia i hi ha cues per recollir pastissos i tortells. 

Il trastevere

Carrer Dante Alighieri, 11. Barcelona.

És una pizzeria, ho posa a l'entrada i serveixen unes pizzes tremendes, però és molt més que una altra pizzeria de barri. El local és maco, una mica elegant fins i tot, molta fusta i quadres interessants a les parets. Com sempre la il·luminació és millorable, però com a mínim no molesta i resulta suficient per veure els plats que mengem. Una assignatura pendent per a molts restaurants.

Es pot dinar al migdia per un menú de 10,75 € que inclou un primer, un segon, les postres i beguda. Les amanides són molt treballades, la pasta està bona, al seu punt, i els plats de la carta són mesurats i atractius. De les postres es pot destacar un tiramisú molt recomanable.

El servei és molt agradable i ràpid, i per tancar tenen un cafè molt ben fet i servit. És un bon restaurant, acollidor i senzill, amb més nivell que molts altres del voltant. Pots dir que no és 100% italià, cert, hi ha algunes coses més d'altra cuina mediterrània que pròpiament italianes, i potser algun plat és discutible per a un italià, però puc dir que surts d'aquesta pizzeria molt content pel tracte i per la magnífica relació preu/qualitat. El menú de cap de setmana puja als 22 €, que no és un disbarat per tot el que ofereixen. Una bona alternativa amb aires italians.

La vitamínica d'Horta

Passeig de Maragall 413. Barcelona.

Estem parlant de l'únic restaurant vegetarià del barri d'Horta, amb opció vegana fins i tot. Un local una mica particular acull aquest negoci que ja fa més de vint anys que serveix plats de salut. El menú del migdia consta de tres plats, mida correcta, amb dues opcions a escollir per cadascun d'ells. La veritat és que costa triar, tot invita a ser tastat. La cuina és casolana, quasi familiar, però ben presentada i millor pensada. El menú canvia cada dia i això permet a molta gent dinar regularment.

L'opció de menú inclou pa integral i aigua a més de les postres amb quatre opcions per escollir. 

Es menja bé amb la sensació d'omplir-te de vitamines per al cos i la ment. 

El servei és atent i ràpid, però potser el cambrer és un xic sec. Les noies del taulell d'entrada i la cuina són força més empàtiques. Això no vol dir que ell sigui antipàtic ni molt menys, és un home curt de paraules, però gest amable.

A la nit es menja a la carta i són especialitat els entrepans amb diferents pans. Esmorzar també és una opció molt recomanable.

L'únic però el trobo en la decoració. D'una banda les taules són un pèl petites i d'una altra el terra i les parets estan cobertes amb unes rajoles molt carregades. Crec que milloraria força amb aquest canvi de mobiliari i decoració.

En resum, és un local on es menja bé, d'una manera sana amb un servei  ràpid i correcte. El preu al migdia és de dotze euros. I el nivell de soroll és molt raonable encara que estigui molt ple. Un bon lloc a Horta. Senzill però bo.

Quimet d'Horta

Plaça Eivissa 10. Barcelona.

És un dels bars clàssics de la ciutat de Barcelona, dels pocs que queden. Situat a la plaça Eivissa, cor del barri d'Horta, és un local ampli amb una terrassa gran que ocupa la plaça que ara és propietat dels vianants. Aquesta situació de la terrassa permet que qualsevol cosa que hi prenguis ho puguis fer gaudint de la calma i el paisatge urbà.

El seu interior és ampli i disposa també d'un menjador a la planta superior. Destaca l'enorme col·lecció de petites ampolles de licor de tot arreu que hi ha darrere del taulell que arriba fins al sostre. Sembla que n'hi ha més de tres mil. Hi ha una bona selecció de música per gaudir encara més dels plats.

La seva cuina és senzilla, però efectiva. Entrepans poderosos i tapes variades i ben fetes. Algunes ja les pots veure tancades sobre la barra. Les truites, les braves i l'entrepà de botifarra blanca semblen ser les estrelles.

El servei és atent, ràpid i enrotllat (en tots els sentits, ja m'enteneu). Es pot esmorzar, però no massa d'hora perquè obren curiosament més enllà de les nou del matí. Dinar i sopar de vegades no és fàcil, el local està molt sovint a rebentar. Desavantatges d'un local tan simpàtic. 

Un lloc ideal per fer un mos, un aperitiu o seure a taula amb més temps i calma. Esperem que pugui viure molt de temps i que no li passi com al meu bar d'escacs "Oro Negro" del carrer Aribau que va desaparèixer ja fa alguns anys o a la cafeteria "Bracafé" del carrer Casp que desapareix aquest setembre. Autèntics delictes causats per l'urbanisme salvatge i la manca de respecte pel nostre patrimoni.   

Dole Cafè

 

Carrer Mestre Falla 16-18. (cantonada C/Capità Arenas). Barcelona.

A l'entrada del cafè hi ha un petit rètol que t'indica que el negoci es va obrir l'any 1974, és a dir quaranta-quatre anys servint cafès. El va obrir el Leandre, un dels sis cambrers que es mouen àgilment en poc més de set metres de barra que té el petit local. El va obrir el seu pare quan el Leandre tenia 15 anys.

Al Dole pots prendre un dels millors cafès de Barcelona, amb la seva escuma, una mica de cacau i la seva xocolatina. Pur cafè.

A més de cafè tenen un repertori d'entrepans immillorable. Fins i tot n'hi ha un d'ells que és considerat un dels més originals d'Espanya, el Popeye que té formatge, pernil ibèric i espinacs. Les truites també són tremendes. Si tens menys gana pots prendre bona pastisseria, croissants i ensaïmades.

El suc de taronja el fan manualment, esprement les taronges amb un estri clàssic i la força de la mà del cambrer.

L'espai és reduït, dues barres i tamborets que sempre són plens a les hores punta abans d'entrar a la feina o al migdia. Obren a les sis del matí i tanquen a les sis de la tarda. Es pot dinar segut a la barra i establint conversa amb els cambrers que ofereixen un tracte familiar, personalitzat i molt cuidat. Tanquen els diumenges.

Si vols gaudir del local, és recomanable passar al voltant de les deu del matí, si hi vas abans et veuràs engolit per les presses i el dinamisme de la gent que esmorza en pocs minuts abans d'entrar a la feina.

Un lloc amb encant, clientela fidel i tracte excel·lent d'uns cambrers vestits amb camisa blanca i llacet negre.