Dole Cafè

 

Carrer Mestre Falla 16-18. (cantonada C/Capità Arenas). Barcelona.

A l'entrada del cafè hi ha un petit rètol que t'indica que el negoci es va obrir l'any 1974, és a dir quaranta-quatre anys servint cafès. El va obrir el Leandre, un dels sis cambrers que es mouen àgilment en poc més de set metres de barra que té el petit local. El va obrir el seu pare quan el Leandre tenia 15 anys.

Al Dole pots prendre un dels millors cafès de Barcelona, amb la seva escuma, una mica de cacau i la seva xocolatina. Pur cafè.

A més de cafè tenen un repertori d'entrepans immillorable. Fins i tot n'hi ha un d'ells que és considerat un dels més originals d'Espanya, el Popeye que té formatge, pernil ibèric i espinacs. Les truites també són tremendes. Si tens menys gana pots prendre bona pastisseria, croissants i ensaïmades.

El suc de taronja el fan manualment, esprement les taronges amb un estri clàssic i la força de la mà del cambrer.

L'espai és reduït, dues barres i tamborets que sempre són plens a les hores punta abans d'entrar a la feina o al migdia. Obren a les sis del matí i tanquen a les sis de la tarda. Es pot dinar segut a la barra i establint conversa amb els cambrers que ofereixen un tracte familiar, personalitzat i molt cuidat. Tanquen els diumenges.

Si vols gaudir del local, és recomanable passar al voltant de les deu del matí, si hi vas abans et veuràs engolit per les presses i el dinamisme de la gent que esmorza en pocs minuts abans d'entrar a la feina.

Un lloc amb encant, clientela fidel i tracte excel·lent d'uns cambrers vestits amb camisa blanca i llacet negre. 

Viridi

Granvia de Carles III, 97, interior. Barcelona.

Dinar per poc menys de deu euros de forma sana, equilibrada i amb una quantitat més que correcta no és gens fàcil, i menys a la part alta de Barcelona. En aquest restaurant vegetarià amb una decoració molt especial ho podem fer amb una atenció ràpida, àgil, simpàtica i eficient. 

D'entrada sobte el terra de gespa verda artificial i els arbres artificials al seu interior. Les branques que es mouen pel sostre i el bany són reals i donen a tot el conjunt una sensació de conjunt. Estovalles blanques, molta llum que entra pels finestrals  i un espai que permet moure's sense dificultat donen un aire de comoditat i relaxació.

El menú amb tres plats, postres, aigua i pa és variat i molt estudiat. Per cada plat tens quatre opcions que et permeten adaptar el menjar al teu apetit i expectatives. 

Si prens un cafè o una infusió per tancar el dinar acabaràs pagant poc més de deu eurets de res. I jo que sóc de menjar sempre he sortit content i satisfet. És un vegetarià, però gens avorrit o sense sabors. Ben al contrari. 

La clientela habitual està formada per molta gent de les oficines del voltant, amb camisa i corbata i noies amb vestit, barrejades amb vegetarians i gent més alternativa. Els únics problemes poden ser que generalment està força ple i no en fan reserves, però si vas d'hora, és més fàcil trobar una taula, i per una altra banda si no saps de l'existència del restaurant, és difícil saber que hi és allà dins dels blocs d'edificis d'oficines. A les nits és tancat.

Una bona opció per a un bon dinar per un preu immillorable al barri de Les Corts, tocant la Diagonal.      

Caffè Italia

6840 St Laurent Boulevard. Montreal. Canadà.

D'acord, ja sé que és una mica rar comentar un bar que està a tants quilòmetres, però vaig tenir la sort d'estar uns dies al Canadà i no puc deixar de pensar en aquest racó. El "Caffè Italia" es troba dins del barri italià envoltat d'altres locals amb aquesta característica. De fet, ben bé al costat seu hi ha un altre bar semblant, però parlaré del "Italia".

És un local ni gran ni petit, amb una barra entrant a l'esquerra amb uns tamborets clàssics d'aquests lligats a terra i un bon seient de pell a dalt, A la dreta una sèrie de taules. La primera sembla ocupada permanentment per un grup de senyors italians entre els 50 i els 65 anys que parlen animadament i que controlen la porta d'accés al bar. A sobre d'ells s'estén una paret coberta de pòsters de la selecció italiana de futbol al llarg dels temps. Jo recordava especialment un de la meva infantesa amb el mític porter italià Dino Zoff, quan els azzurri van guanyar el Mundial del 82, així com imatges de Ferrari, Vespa i altres icones del país com la Sofia Loren o la Claudia Cardinale.

Darrere de la barra, un cambrer italià prepara uns cafès, caputxins, i postres que tiren d'esquena. Brutals. Totes les postres són fetes per ells i fan goig només de veure-les. També pots comprar el cafè amb el qual ells treballen, italià, per descomptat. El bar és un racó d'Itàlia portat al Canadà amb els seus italians dins. Val la pena agafar el metro (Jean Talon) i prendre un cafè exquisit en aquest local per respirar italià i sentir als seus animats tertulians. Si et quedes una bona estona et semblarà estar en una pel·lícula amb tot de personatges curiosos.

                                                  

Mutenroshi Ramen

Carrer Sant Agustí, 10. Gràcia. Barcelona.

És un local petit a la part inferior del barri de Gràcia, molt a prop de la Diagonal. La porta d'entrada té a sobre la figura del venerable mestre invencible de Son Goku al costat del nom del local. Hi ha dos fanalets vermells que el fan veure de lluny.

L'interior està ben il·luminat, de forma indirecta, acollidora. Taules de fusta massissa i cadires de fusta tradicionals. Al fons sona música, a un volum baix, però present. Totes les parets estan decorades amb quadres de guerrers Samurais, Geishes, lluitadors de Sumo i altres imatges japoneses.

Com el seu nom indica el plat principal de l'establiment és el ramen, que pot ser amb diferents ingredients. Vam optar per un menú que fan al migdia que inclou un entrant i un ramen per menys de deu euros. L'entrant van ser unes gyozas, tres concretament. Vaig pensar que sortiria amb gana fins que van arribar els ramen. Un bol gegantí de ramen de miso em va satisfer absolutament. Els fideus estaven en el seu punt de cocció i el sabor era intens. És quasi obligatori demanar taula amb anticipació, el local és ple cada dia. El servei és correcte. Hi ha una àmplia carta de cerveses nipones, però també hi ha de la nostra terra. Les postres són poques, però resulten atractives.

En resum, un local petit per poder menjar ramen ben fet, amb una mica de soroll, ambient informal i un preu interessant. Per a amants dels gustos nipons i seguidors de Bola de Drac.   

Calidcafe

Carrer Pep Ventura, 13. Figueres.

Aquest petit restaurant situat al centre del poble de Figueres i a pocs metres del Museu Dalí és petit per l'espai, però és gran pel contingut. Disposa d'unes deu taules a l'interior i de tres o quatre al carrer sota un tendal. Les taules són petites, justes, però suficients. Hi ha algun moment que pot semblar que tantes persones no hi cabran enllà dins, perquè aquest restaurant sempre està ple. Cal reservar taula sens dubte.

Tot està orientat al sentit pràctic dins de la sala i l'ambientació és sobre tons blancs, molt neutre. 

El menú que et presenten disposa de quatre plats per als primers, quatre per als segons, postres i beguda. Les opcions permeten menjar de forma equilibrada i si combines dos primers, que t'ho permeten sense problema, pots fer-ho de forma vegetariana. Tots els plats estan molt ben cuinats i presentats, i les quantitats són com a mi m'agraden, generoses però racionals. El vi de taula és molt correcte, molt. Les postres són molt atractives i generen dubtes  pel fet d'haver de triar una i  perdre't la resta.

El servei és àgil i ràpid, i de vegades sobta com es mouen entre les taules a l'hora de servir els plats. Si t'hi fixes en l'espai de la cuina, veuràs uns taulells i fogons que semblen conformar un submarí, petit i farcit de coses, però organitzat i net.

Al Calidcafe dines de forma ràpida, equilibrada, sana, amb plats macos, i una atenció molt acollidora, planera, molt catalana. Un encert fer una pausa i gaudir d'aquest petit espai.

Can Serrallonga

Carrer Major, 194. Salt.

Vam dinar tretze persones. Sortíem del Teatre Municipal de Salt i teníem una reserva realitzada el mateix dia al matí. Ens van ubicar de forma ràpida i ens van prendre nota de forma àgil i simpàtica per un dels dos cambrers que atenen les taules. El menú consta de dos plats, postres i beguda. Hi ha un ampli ventall de plats i compta també amb la possibilitat de menjar vegetarià. 

El vi de la casa que serveixen està molt per sobre del que posen la gran part dels restaurants de menú. Des dels primers plats fins als darrers no va haver-hi cap plat que no estigués ben cuinat, i de fet, els plats tornaven nets i polits a la cuina. Els postres absolutament encertats. Per tancar el dinar uns cafès ben fets. I tot això per un menú que costa onze euros més un euro més pel cafè.

L'espai no és molt gran, però resulta confortable. Les taules són de fusta fusta, així com les cadires que són de fusta i vímet, força confortables. La decoració es mou entre el concepte tradicional, però amb tocs ben triats i mesurats d'actualitat amb materials i llums com l'alumini i el ferro. Tot el local respira un aire de compromís. Ja ens entenem. 

Un dinar de qualitat, ben presentat i servit de forma dinàmica i àgil. Una cuina catalana clàssica, casolana i en unes quantitats generoses. Vam sortir contents i feliços. Situat al carrer Major del poble resulta fàcil de trobar. En resum, si aneu a Salt, aneu al Serrallonga.

Frankfurtone

Avinguda Catalunya, 3. Tossa de Mar.

Sembla rar fer una entrada per a un frankfurt. És veritat, però m’explicaré. Aquest local es troba just al centre de la bonica població costanera de Tossa de Mar. Bonica població que es transforma i multiplica per cent la seva població els mesos estiuencs de juliol i agost. Va ser just en aquesta temporada que vam visitar el local que porta el discutible nom de Frankfurtone. Nom que també porta un altre bar de la vila i que no en tinc idea si te alguna cosa a veure. Aquest es troba a l'avinguda Catalunya quasi arribant a la cantonada amb l'avinguda de Blanes. Sobre la terrassa del bar figura un cartell negre amb la clàssica tipografia anglesa antiga en groc i l'animalet corresponent. 

Tots els establiments del voltant, siguin botigues, bars o restaurants,  porten tota la seva publicitat, retolació de productes i cartes en els diferents idiomes de la població que ens visita regularment, és a dir, anglès, francès, holandès, rus, alemany, italià i castellà de vegades. El nostre discret local té tota la retolació en català. I la carta en català preferent i en castellà. Res més. Tot un atreviment. Però no destaco aquest local només per aquesta iniciativa, també és perquè el que ofereixen té un preu racional, un preu que ajustat al que ofereixen. I això en aquell punt geogràfic en aquell moment de l'any resulta com a mínim inesperat.

Ofereixen el que ofereix un frankfurt convencional, salsitxes de tota mena, patates amb diferents salses i hamburgueses amb una variació d'afegits. Cerveses, i begudes clàssiques amb gas o sense acompanyen l'oferta. Per acabar el cafè és de veritat i ben posat. El cambrer és un noi planer, amable però discret. L’espai no té misteri, és ben convencional, disposa d'una terrassa amb unes vuit taules. Els que dinàvem aquell migdia o eren treballadors del turisme, joves del poble o visitants del país. Res més, potser a l’Eixample de Barcelona o a Manresa no hauria sigut motiu de comentari, però just allà m’ho va semblar. 

Properament penjarem una foto maca del local que fins avui no hem pogut trobar.