Crêperie Bretonne

Route de la Fôret. Bolquère. França.

A veure, és la primera recomanació d'un local de fora del nostre país, Catalunya. I és aquí al costat, a res en cotxe de Font Romeu i de la neu dels Pirineus.

Creperies n'hi ha moltes, de diferents estils i més o menys farcides, però aquí estem parlant d'una altra cosa. A la Crêperie Bretonne de Bolquère trobarem una carta enorme de creps salats "galettes" i creps dolços, una llista interminable de diferents possibilitats d'ingredients que poden contenir l' extraordinària massa que és espectacular. 

A més tenim una varietat d'amanides i una sidra de granja molt recomanable per acompanyar la trobada. Jo no sóc un amant de la sidra, però aquesta entra com aigua divina. Les postres, poques, però ben realitzades.

L'ambientació resulta acollidora, les parets estan plenes d'objectes d'un passat més o menys proper. Hi ha objectes d'esports de neu, però també antigues cafeteres, trepants, bicicletes, nines, pots antics de productes alimentaris, retallables, xapes, i moltes fotos en blanc i negre. Curiosament no resulta un espai carregat o angoixant, ben al contrari, la sala té llum i es respira de forma còmoda. També té un racó per als menuts, on trobaran joguines i passatemps i algun conte. Un espai original, però les taules i cadires són com han de ser, còmodes.  

El servei és amable, en francès i en català també per la gran proximitat a la nostra terra. Molt simpàtics tots i amb un cuiner que sembla tret d'una pel·lícula francesa dels anys seixanta. Al vidre de la seva cuina hi ha el nom de Chez Tonton, és a dir, la cuina de l'oncle per als infants.

Una creperia molt bona amb tot l'art de la cuina de la Bretanya. No és barata, cert, però tampoc és cara. Per trobar-la podem indicar que té davant un supermercat enorme de la casa Casino, i té la bolera a uns centenars de metres. El GPS et porta. El local no és gaire gran i gràcies a la seva fama acostuma a estar ple en temporada d'hivern. Cal reservar per no patir aquella sensació desagradable de quedar-se fora. La temperatura de l'exterior potser no invita al passeig.

Per gaudir dels sabors i de la massa mare. 

Maai

Carrer Regàs 30. Gràcia. Barcelona.

Restaurant de menjar sa. No és un restaurant vegetarià, ni vegà, però una part de plats s'ajusta a aquesta cuina. Podem trobar també un plat de peix, un altre de carn, algun altre amb pernil, és a dir, una oferta variada que destaca per la seva preparació i selecció dels productes. 

Quan entres al local passem primer per un espai on hi ha un taulell amb tamborets on es pot esmorzar. Des d'aquí dalt podem veure el menjador que queda més avall i que es veu per un ampli vidre. La decoració està encertada i la il·luminació també. Potser la mida  de les taules per a dues persones és un pèl justa. 

El menú del migdia té un preu de 12,50 € i ens ofereix la Crema del Dia, un Plat saludable i una ampolla de litre amb Aigua Aromatitzada. 

La Crema del Dia la preparen cada jornada amb productes de proximitat i de temporada. Estava molt bona i presentada dins d'unes tasses molt boniques. 

El Plat Saludable l'esculls entre una sèrie de vuit plats que canvien cada tres setmanes, hi ha des de una milfulles d'albergínia, uns macarrons d'espelta, una crep de blat sarracé, un lluç al forn, una hamburguesa de vedella a un falàfel d'hummus amb coliflor. 

L'aigua la preparen en un procés d'osmosi que adquireix una bombolla petita i amb llimona natural dins. Espectacular.

Les postres no entren dins del menú. Hi ha quatre opcions que et plantegen molts dubtes perquè totes elles tenen un aspecte brillant. Quan les tastes a la taula no deceben en absolut. Tenen cerveses artesanes i una carta de vins ecològics molt curiosa. El servei és molt atent i proper. 

Un bon restaurant de cuina sana portat per la Vicky que prepara productes saludables i cuinats amb amor. El nom de Maai està compost pels noms de les seves filles Max i Aitana. És un local portat exclusivament per dones sàvies.

El Mirallet

Plaça de la Porxada 39. Granollers. 

El Mirallet està ubicat a un centenar de metres de la plaça de la Porxada pròpiament dita, d'on hi ha l'estructura antiga de la coberta suspesa per columnes on es fan un munt d'activitats culturals, d'oci i de mercat. Al costat del restaurant hi ha l'Església de Sant Esteve.

Aquest establiment ja compta amb més de trenta anys i conserva les antigues parets de pedra de la casa original. Això li dóna un aire de tradició, de patrimoni social. Té un espai central on hi ha el taulell amb els seus tamborets i després dues sales com a menjador. Curiosament el local disposa de tres portes, malgrat que la del fons no l'he vista mai oberta. Tot el mobiliari es mou entre les superfícies de marbre i la fusta. Un clàssic.

Al migdia ofereixen un menú complet per onze euros, un plat per set euros i mig, i un combinat vegetarià per nou euros. Tenen opcions vegetarianes, veganes i per intolerants al gluten i a la lactosa.

El cap de setmana existeix un menú per setze euros que inclou dos plats, postres, pa i beguda.

El servei és molt atent i dinàmic, i els plats són ben presentats i en quantitat adient.

El local té a les seves parets exposicions temporals de pintura o de fotografia, i els dimecres organitza nits de concert a l'aire lliure,  a la plaça just davant de la porta principal, durant els mesos de juny a setembre sota el nom de Miramecres.

No tanca cap dia de la setmana i obre fins a les dotze de la nit, excepte diumenge que tanca a les quatre de la tarda, després dels dinars.

Un bon racó per esmorzar, dinar, sopar, fer un cafè o xerrar amb els amics. 

Aguaribay

Carrer Taulat, 95. Poble Nou. Barcelona.

Un restaurant vegetarià al barri del Poble Nou amb una oferta molt encertada. Al migdia podem gaudir d'un menú que costa uns catorze euros que inclou dos plats, aigua, pa artesà i un paté vegetal. Les postres no estan incloses en el preu inicial.

La seva cuina és energètica, fa servir gran varietat de cereals integrals i llegums biològiques, algues marines, fruits secs i llavors, i s'adapta als diferents aliments propis de cada temporada. Les postres són artesanes i costa un munt decidir-se per una d'elles, totes són molt atractives.

El restaurant disposa d'un ampli ventall de cerveses artesanes i de vins ecològics, així com d'un vermut casolà i un cafè italià molt ben posat.

És una mica més car que altres restaurants vegetarians que hem estat comentant al bloc, però si ens decidim pel menú del migdia, tampoc és un disbarat ni molt menys. El dinar se'n va a poc menys de vint euros, tot inclòs. 

El menjar és bo, l'opció vegana és de veritat i cuidada, el local és ampli i no gaire sorollós, i l'atenció al client és amable, ràpida i diligent. Podem dinar cada dia de la setmana i sopar de dijous a dissabte. Al migdia no cal reservar, però és un restaurant força concorregut.

Posen bona música de fons i disposen de premsa i publicacions de caràcter cultural i alternatiu.

Cuina vegetariana amb influències d'altres països mediterranis amb sabor i coherència.

Bendita Helena

Carrer Galileu, 261. Barcelona.

Aquest restaurant vegetarià, situat en el barri de Les Corts, ens diu a la seva pàgina web que la seva cuina és casual, celestialment deliciosa, plena de macronutrients i amb ingredients sencers sense refinar. I puc donar testimoni de què és així. Pot ser el tema celestial una mica difícil de valorar, però acceptem el terme.

El menú del migdia té un preu de poc més de deu euros. Consta de dos plats i les postres, amb el pa i l'aigua. Les racions són generoses i amb dos plats una persona normal acaba satisfet. Tots els plats estan realitzats amb combinacions de fruites, verdures, cereals o llegums. Darrere de cada plat hi ha un plantejament seriós de cuina vegetariana i en molts d'ells de cuina vegana. A la carta és indicada aquesta característica. Les postres es poden triar entre cinc o sis possibilitats i resulta difícil perquè totes elles són molt atractives.

El servei és ràpid i molt agradable. Per les petites dimensions del local és fàcil trobar totes les taules plenes, però sense sensació d'aclaparament ni presència de soroll ambiental destacable.

Si haig de dir alguna cosa a millorar, seria la mida de les taules, una mica petites, especialment les destinades a dues persones i per altra banda alguna presentació en recipient massa auster. Semblaria que van un xic justets de vaixelles, tasses i gots.

Tenen un bon repertori d'infusions per tancar l'àpat. El restaurant és obert fins a les sis de la tarda.

Un bon lloc on dinar de forma sana, intel·ligent, de forma agradable i per un preu molt ajustat.

El mos d'en Jordi i la Marta

Carretera del Montseny 11. Sant Esteve de Palautordera.

Aquesta vegada no destaco aquest restaurant per la seva equilibrada cuina, un menú temptador o una decoració del local extraordinària. El mos és un restaurant correcte, amb una carta reduïda, plats combinats molt normalets, i una senzilla ambientació, formal, però lluny d'un disseny treballat.

Destaco aquest restaurant, envoltat d'altres restaurants de més nivell, per l'amabilitat de la seva gent, un servei ràpid i un plat presentat amb molt d'afecte.

El servei de les taules, el porta un home molt especial, situat entre un membre clàssic de la Fura  i el Nartxi de Txo titelles. És a dir, un home de grans dimensions, amb aspecte típic i tòpic de basc, patilles sobredimensionades i tremendament acollidor, amb ganes de complaure als comensals. Ell presenta les cartes, però no dubta en fer les adaptacions que calgui per aconseguir la satisfacció de la taula.

A destacar dels plats de la cuina podríem dir la paperina de peix fregit, amb sardinetes ben petites, pop, sípia i gambes. El fregit és molt equilibrat, gens carregat d'oli i en el punt correcte de fritura. I a més a més, si te la menges ràpid, el nostre home te la tornarà a omplir pel mateix preu. Un somni pels amants de les bones racions. La paperina és acompanyada per un vi blanc torbi poderós.

Per acabar, dins de les postres trobarem un tiramisú ben fet. El cafè ben posat i en la mesura adient.

Un restaurant, al Montseny, correcte amb un servei molt maco.

Ca l'Espinasa

Carrer Anselm Clavé 81. Granollers

Ca l'Espinasa és la pastisseria clàssica. Aquella que a les tardes, s'omple de grups de iaies amb conversa animada, mares que surten de recollir els nens i nenes del col·legi, adolescents amb faldilla curta i carpeta al pit, alguna parella i pocs senyors amb bigoti. Malgrat que estigui reformada, tota ella respira la tradició dels 150 anys que porta oberta. Poca broma, són molts anys atenent al personal en un encreuament estratègic al ben mig de Granollers. Tres famílies han portat el negoci des del 1867, Espinasa, Estapé i Balcells que són els actuals propietaris.

Va començar com una fleca i ara és forns de pa, pastisseria, granja bar i disposen d'un ampli servei de càtering. Tenen una terrassa amb moltes taules a la plaça de la Corona que s'omple sigui estiu sigui  hivern.

El que més m'agrada són els amplis finestrals que donen al carrer, i l'aire de tradició que es respira al local. Les pastes són bones i tens un ventall enorme per triar. La xocolata, malgrat que és bona, no és extraordinària, li falta intensitat i crec que li sobra llet, però és una opinió personal. Un berenar de dues pastes i dues xocolates a la tassa costa uns vuit euros aproximadament. Un lloc amable on berenar. L'atenció de les cambreres és impecable. Obren ben d'hora al matí i tanquen al vespre. Diumenges només obren fins al migdia i hi ha cues per recollir pastissos i tortells.